Estrelles amb llum pròpia
La projecció de Thiem és evident, acabarà esclatant, però la jerarquia de Nadal actualment és inabastable
La revista Time ha escollit un català, l’astrònom Guillem Anglada-Escudé, entre els cent líders més influents del món, després que l’agost del 2016 el seu descobriment del planeta Pròxima b donés la volta al món perquè reuneix les condicions necessàries per la vida. Pròxima b orbita al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més pròxima a la Terra fora del sistema solar. El circuit de l’ATP també engloba tota mena d’estrelles, algunes amb una llum pròpia molt brillant com seria el cas dels quatre tennistes que des de fa anys es reparteixen els millors títols (Murray, Djokovic, Federer i Nadal, seguint el rànquing actual), altres amb més magnitud –el que equival a una menys brillantor– entre els que hi hauria Wawrinka, Nishikori o Raonic, i altres en formació. Aquest últim supòsit correspon a Dominic Thiem, que està culminant el procés de fusió nuclear per consolidar totes les seves virtuts, que són moltes, tot i que encara no brilla com els millors. Ahir va quedar ben clar a l’RCT Barcelona-1899. L’indiscutible líder de la terra batuda és Rafael Nadal.
El tennista austríac compleix els terminis lògics per aspirar a dalt de tot. Res a veure amb estrelles fugaces que s’han vist aquests dies a Barcelona, com Yuichi Sugita, un lucky loser del qual es va parlar molt. La projecció de Thiem és evident, però la jerarquia és un grau, i els seus vuit títols no tenen comparació amb els 71 de Nadal, que a Montecarlo va superar els 49 que tenia Guillermo Vilas en terra batuda. Ahir en va aconseguir un més, 51. “El primer set tenia una importància vital, i per això ho he celebrat amb molta energia”, va comentar el balear, molt satisfet “amb les dues
setmanes que he viscut a Montecarlo i Barcelona, dos títols que em fan molta confiança i que em demostren que estic fent el salt de qualitat que perseguia. Una cosa és dir-ho i una altra fer-ho”.
“He jugat molt bé, no sé si ha estat un dels meus partits més espectaculars aquí, però el rival sí que és dels millors. La veritat és que m’he sentit molt a gust durant tot el partit i li he fet mal amb la meva dreta. Necessitava recuperar aquella sensació amb el drive. Era un dels objectius de la temporada”, va afegir Nadal, que ara desconnectarà un parell de dies al mar –“una de les meves passions”– abans de viatjar a Madrid per preparar el Masters de la capital espanyola. “Roland Garros? No penso en això ara. Encara falten dues cites importants i no he tingut un gran desgast aquestes setmanes. Tot va bé, però el mateix pensava l’any passat quan vaig anar a Madrid i després em vaig lesionar el canell. En l’esport no saps mai què pot passar”.
En canvi, Thiem va contestar amb un sí rotund quan li van preguntar qui serà el favorit a París. “Ara Djokovic i Murray no estan en el seu millor nivell”, va matisar. Sobre la final, va reconèixer: “He competit bé, però tenia davant en Rafa. Malgrat la derrota, ha estat una bona setmana”.