Allà on va triomfa
Carlo Ancelotti ha conquerit lligues en quatre països i grans trofeus en cinc
En un llibre Carlo Ancelotti resumeix la seva filosofia futbolística i la seva carrera. Es titula Mi árbol
de Navidad i inclou el que va ser un temps el seu sistema de joc favorit: el 4-3-2-1. D’allà el nom d’arbre de Nadal. Però l’italià no s’ha tancat mai a res i el seu pragmatisme l’ha portat a triomfar a cada país en el qual ha treballat. El Nadal se celebra en gairebé totes parts i Ancelotti el celebra en tots els clubs que el contracten. Dissabte, quan va conquerir la Bundesliga amb el Bayern, el transalpí es va convertir en el primer entrenador a guanyar el campionat de la regularitat a Itàlia (Milan), Anglaterra (Chelsea), França (PSG) i Alemanya (el conjunt bavarès). A Espanya no va poder amb l’Atlètic i el Barça a la Lliga però sí que va portar el Madrid a triomfar a la Champions i a la Copa del Rei.
Acumula 19 títols en la seva carrera a les banquetes, entre ells tres Lligues de Campions. I, tot i això, mai no ha tingut el predicament d’altres tècnics més ideològics com Josep Guardiola i Arrigo Sacchi o més irascibles, com José Mourinho.
Des d’un caràcter accessible i sorneguer, Ancelotti acostuma a vestir més bé el vestit d’apagafocs que el de motivador i, tot i això, el seu coneixement detallat dels vestidors aconsegueix convèncer els jugadors de les virtuts de treballar per a ell. Encara que és veritat que al seu manual de diplomàcia entra com a capítol destacat el de tenir contents els veterans en detriment dels jugadors en progressió, com bé han sabut aquesta campanya al Bayern Douglas Costa o Coman, que s’han vist relegats en partits importants davant dels il·lustres Ribéry i Robben. Carletto sempre ha pensat que la trajectòria és un grau i que no guanya res barallant-se amb els primers espases.
És veritat que un títol de lliga amb el Bayern no té un valor suprem perquè els bavaresos acumulen campionats al seu país com el Barcelona d’handbol a l’Asobal. De fet la d’aquesta temporada és la cinquena Bundesliga seguida per als de l’Allianz Arena. Però algun mèrit té Ancelotti per adaptar-se a les particularitats dels grans equips que entrena.
I encara així no es deslliura mai de les crítiques. Són la seva companya de viatge. Divendres l’influent, pel seu gran tiratge, Bild publicava una doble pàgina posant èmfasi en tots els defectes de l’italià, resumits en tres punts: la mala qualitat dels entrenaments, lliurar-se als veterans i no haver sabut fer els canvis contra el Reial Madrid. “No és veritat que els jugadors estiguin descontents amb la meva manera de treballar i encara que ho fos no la canviaria. És la meva filosofia”, es defensa Ancelotti, encara que els atacs no li venen a l’italià només des de fora. És ben conegut que el Bayern és un dels clubs més autoexigents i orgullosos del món. “A llarg termini un sol títol en una temporada no és suficient per a nosaltres. Hem d’acceptar les coses com venen, reunir-nos, reflexionar i pensar com ho podem fer millor”, argumenta el president de l’entitat, Uli Hoeness.
Paraules amb tot el sentit perquè abans de certificar la Bundesliga, el Bayern va quedar fora en uns quants dies tant de la Champions com de la Copa. Particularment dolorosa va ser la caiguda a Europa a la pròrroga contra el Reial Madrid. Ni el fet que els bavaresos es veiessin perjudicats per algunes decisions arbitrals ha atenuat el revés. Malgrat això el més probable és que Ancelotti continuï al capdavant del Bayern la pròxima temporada.
El que s’espera ara del campió alemany és que emprengui un rejoveniment de la seva plantilla. Hi ha dos clàssics que segur que no continuen perquè es retiren: el capità Philipp Lahm i Xabi Alonso. A partir d’aquí els Ribéry, Robben, Javi Martínez i companyia hauran d’anar cedint protagonisme. Ancelotti no tindrà marge d’error i se li exigirà més perquè és lluny del balanç de Guardiola. En tres temporades Pep va portar el seu equip sempre al títol de lliga, va guanyar dues Copes i va assolir tres semifinals de la Champions.