Nou fiasco abans de Barcelona
Alonso suma el quart abandonament seguit, aquest cop sense arribar ni a sortir per una avaria de motor
Supersticiosos com n’hi ha pocs, els russos no permeten que quedin ampolles buides a sobre de la taula. Porta mala sort –asseguren–. Per això les retiren de pressa. Un cambrer és capaç de venir dues o tres vegades a comprovar si s’ha buidat l’ampolleta per treurela del mig. Quantes ampolles buides ha d’haver deixat a la taula Fernando Alonso a Sotxi des que hi va arribar dijous? La seva malastrugança no té final. Quarta cursa, quart abandonament. I aquest cop, sense ni tan sols arribar a córrer. Se li va parar el McLaren al final de la volta de formació. L’enèsim problema del motor Honda. Un altre desastre, just abans d’arribar a Barcelona, al Gran Premi de casa, del 12 al 14 de maig. Pitjor ja no li podrà anar.
El fiasco d’Alonso a Sotxi es va desencadenar a la volta de formació, el gir previ a la sortida. L’asturià va veure que alguna cosa no anava bé al bòlid. “Sense estat de càrrega”, va transmetre per ràdio a l’equip. Es van encendre les alarmes: una fallada en l’ERS, la càrrega de la bateria. “És dur, és frustrant. Cada cap de setmana, el mateix. En arrencar per fer la volta de formació no teníem la potència normal al motor, em van dir que canviés algunes coses al volant per recuperar l’ERS de la bateria, però no hi va haver manera i es va parar el cotxe a l’entrada del pit lane ,i aquesta vegada no vam poder ni començar la cursa”, relatava Alonso després d’haver deixat refredar els ànims. Tot just baixar del cotxe estava enfadadíssim. Valia més no topar-hi. Després, en fred, va contenir la frustració i va recórrer a la resignació habitual que exhibeix aquest curs.
“Ha estat un problema amb la unitat de potència, tant de bo el puguem resoldre ben de pressa. No he acabat cap cursa i en aquesta no he pogut ni participar, així que caldrà millorar”. Perquè empitjorar és difícil.
Quatre curses, quatre abandonaments consecutius. No és nou, ja li havia passat al primer curs de la segona etapa a McLaren (quan va encadenar retirades a Espanya, Mònaco, el Canadà i Àustria), però mai fins ara en la seva dilatada carrera, 16 temporades, 277 GP, havia tingut un inici de curs tan catastròfic. Ni en el modest Minardi del debut. La seva imatge abandonant el cotxe a l’inici del carril de garatges, tornant a peu mentre els rivals es dirigien cap a la sortida, reflecteix l’estat depressiu en què es troba la carrera de l’asturià. Sense que pugui aspirar a res gran, que no sigui buscar nous al·licients i motivacions als EUA.
“Ho porto malament. Tots voldríem ser al davant, però són coses que passen, l’esport és així”, es refugiava en el tòpic, sense gaires esperances per al futur més immediat. “El pròxim Gran Premi serà especial, és la cursa de casa, a Espanya, però què pots fer quan no és a les teves mans”, comentava a la premsa al pàdoc de l’autòdrom mentre continuava la cursa, amb Bottas resistint el setge de Vettel.
Semblava que li interessava poc el desenllaç a l’espanyol, amb ganes de girar full i tocar el dos com més aviat millor. “A veure si hi ha un avió una mica abans, ho he mi- rat però no n’hi ha cap. Així que em prendré un gelat, que fa calor, i a preparar el pròxim GP, que és a casa”. Li van preguntar, sense que vingués gaire a tomb, què li semblava que Sauber hagi decidit portar l’any que ve motors Honda –quin atreviment el dels suïssos!–, i Alonso va deixar anar una resposta carregada d’intenció sobre el seu futur: “A veure què passa amb cadascun de nosaltres el 2018”. Una altra pista que difícilment continuarà a l’equip de Woking, amb què acaba contracte al final d’aquest curs per oblidar. Les segones parts no han estat mai (o molt poques vegades) bones...
Vladímir Putin es va perdre l’abandonament de l’asturià, el president rus, que finalment sí que va anar a l’autòdrom, tot i que una hora tard. La nit abans hi havia concert de Lyube, una banda de folk, rock i cançons militars soviètiques, de què Putin és fan. Va arribar al millor moment, això sí: just a temps per veure la persecució final de Vettel a Bottas que va salvar el finlandès amb ofici. Carlos Sainz va aconseguir un punt amb el 10è lloc.
“No ho porto bé, voldria ser al davant, però són coses que passen; l’esport és així”, lamenta Alonso