Un Primer de Maig per una ocupació estable i salaris justos
Les reivindicacions tindran lloc en 73 ciutats d’Espanya
Quaranta anys després de la seva legalització, els sindicats tornen a sortir al carrer el Primer de Maig per exigir a la patronal un pacte salarial i al Govern la derogació de les reformes laborals, que permetin tenir salaris justos i llocs de treball estables, pensions dignes i més protecció social.
Sota el lema “Ocupació estable, salaris justos, més drets socials”, UGT i CC.OO. han convocat avui la tradicional manifestació conjunta que surt a les 11.30 hores de la confluència de ronda Sant Pere amb passeig de Gràcia i que baixa fins a la plaça Sant Jaume. A més de la manifestació de Barcelona, CC.OO. i UGT han convocat altres mobilitzacions a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa i fins a 73 ciutats en el conjunt d’Espanya. El tercer sindicat de Catalunya, USOC, també ha convocat a Barcelona una manifestació que sortirà a les 12.00 hores, mentre que la marxa organitzada per la CGT serà abans, a les 11.00 hores.
Els líders a Catalunya dels dos principals sindicats CC.OO. i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, adverteixen que hi haurà més conflictivitat laboral si no s’aborda ja un repartiment diferent de la riquesa davant del bloqueig de la negociació amb les patronals per acordar l’increment dels salaris per al 2017. Per això, auguren un repunt de la conflictivitat per pressionar les organitzacions empresarials i aconseguir increments salarials per sobre de l’1%. També critiquen la dilatació de l’acord estatal sobre la negociació col·lectiva, que està endarrerint la translació als convenis de les empreses l’actualització dels salaris.
A Catalunya, els dos sindicats han instat la Generalitat a tancar ja l’acord per a la Renda Garantida de Ciutadania, que va quedar encallat divendres, i a recuperar els drets dels funcionaris del Govern. En aquest sentit, Pacheco considera que la Generalitat “no pot dilatar la negociació amb l’excusa” que cal concretar la compatibilitat de la renda del treball i la renda garantida.
CC.OO. i UGT auguren més conflictivitat laboral si els salaris no pugen més de l’1%
Pacheco va advertir que en cas que no s’arribés a un acord la partida pressupostària prevista acabaria anant a les arques de l’Estat.
Així mateix, els dos sindicats exigeixen la derogació de les últimes reformes laborals, un pla de xoc per a l’ocupació adreçat especialment als aturats de llarga durada i als joves, la recuperació del dret efectiu a la negociació col·lectiva en el sector públic, una aposta “ferma” per la indústria. A més, les dues principals centrals sindicals de Catalunya reclamen que el salari mínim de 1.000 euros sigui una realitat al final d’aquesta legislatura, a més d’exigir la implementació immediata de la renda de ciutadania.
Aquesta última petició agafa força amb l’informe que acaba d’elaborar el sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), que conclou que el 47% dels treballadors (8.160.172 persones) tenia l’any 2015 salaris per sota del mileurisme, la proporció més alta des que va començar la crisi. L’informe també alerta que, sense comptar amb altres ingressos familiars, gairebé sis milions de treballadors (un 34,4%) podrien trobar-se en risc de pobresa, ja que perceben un sou per sota del Salari Mínim Interprofessional.