Les constructores exigeixen més obra pública per no despenjar-se de la UE
Invertir 100.000 milions en cinc anys crearia un milió de llocs de treball, segons la patronal
Si els governs –tots, el central, els autonòmics i els locals– no reactiven l’obra pública es desaprofitarà una palanca clau per a l’impuls de l’economia d’Espanya i s’ampliarà la fractura que ja existeix amb els principals països de la Unió Europea. És l’advertència que fan les constructores. Per capgirar la situació, la patronal Seopan planteja invertir 103.783 milions d’euros en infraestructures en els pròxims cinc anys –a raó d’uns 20.000 milions per exercici, fins al 2021–, amb la qual cosa, segons els seus càlculs, es crearien 994.120 llocs de treball, es generaria un impacte de 78.907 milions i un retorn fiscal de 50.851 milions.
Aquests són les grans xifres de les propostes incloses a l’informe Anàlisi de la inversió en infraestructures prioritàries a Espanya, elaborat per Seopan i l’enginyeria Sener a partir del diagnòstic que va fer la consultora nord-americana A.T. Kearney a finals del 2015, i que consta de 814 projectes amb les seves respectives anàlisis cost-benefici. El transport és el primer destinatari de les inversions proposades, amb 70.344 milions (el 67% del total), dins del qual el ferrocarril (53.363 milions) i les carreteres (31.881 milions) són els àmbits principals. La mobilitat urbana concentra 14.900 milions (14,2%), les actuacions hidràuliques, 12.014 milions (11,4%) i el medi ambient, 6.522 milions (6,2%). Per administracions, la de l’Estat és la que hauria d’invertir més, amb 54.160 milions (el 52%). A les comunitats autònomes corresponen 46.672 milions (45%) i als municipis i ens locals, 2.007 milions (1,9%).
“Espanya disposa d’una moderna i eficient xarxa de transport, integrada per l’AVE, aeroports, ports i autovies de gran capacitat, però presenta acusades mancances en altres classes d’infraestructures essencials, com l’aigua, energia, infraestructures socials, transport convencional i de mercaderies, medi ambient, societat digital, i urbanisme”, destaca l’informe, que a més recorda que “no s’està invertint prou en el manteniment de les infraestructures ja existents”. El document assenyala que, segons les últimes dades disponibles per la Comissió Europea, la inversió pública per habitant d’Espanya el 2014 va ser de 464 euros, en nivells del 1984, trenta anys enrere. Aquesta xifra representa el 58% de la mitjana de la UE –800 euros– i el 53% de la de les seves quatre principals economies (Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia), que és de 877 euros. Per arribar als estàndards dels països que són referents, s’haurien de dedicar 40.000 euros per càpita, 19.000 milions més que els que es van invertir el 2014.
Aquesta baixa producció d’obra pública –criticada també per contractistes, enginyeries i col·legis professionals– suposa dèficits especialment acusats, segons el document, en infraestructures del transport (4.099 milions anuals), d’educació (3.891 milions), de salut (1.597 milions), de medi ambient (1.191 milions ) i d’habitatge i serveis comunitaris (879 milions). Els ajustos pressupostaris pendents fins al 2019 per complir amb els objectius de dèficit i deute públic limiten la inversió a càrrec als pressupostos de les administracions, prossegueix, de manera que entre el 2016 i el 2018 Espanya invertirà 120.000 milions menys que la mitjana dels quatre països més grans de la UE. I informe constata que “la fractura s’ampliarà”. Per superar aquesta barrera, Seopan aposta per la col·laboració publicoprivada.
En la llista de projectes prioritaris de ferrocarril, l’alta velocitat concentra actuacions per 3.631 milions, molt menys que la xarxa convencional (18.368 milions) i la de rodalies (15.765 milions). La logística requereix 699 milions. En carreteres, es planteja invertir 24.257 milions en vies interurbanes i 7.625 milions en urbanes.
El document destaca que, de mitjana, cada quilòmetre d’actuació en les infraestructures ferroviàries considerades genera un benefici social equivalent al 174% del seu cost econòmic en un període de 30 anys. Els projectes més rendibles són les de naturalesa logística, que indueixen un benefici social més de vuit vegades superior al seu cost econòmic. Els segons, els d’alta velocitat, el doble; els tercers, les rodalies (1,8); els quarts, la resta de ferrocarril convencional (1,6); i, en cinquè lloc, els metros i els tramvies (1,3). Cada quilòmetre de carretera obté un benefici social mitjà equivalent al 147% del seu cost econòmic. Tenen més valor les actuacions en vies urbanes (benefici social 1,74 vegades superior al cost econòmic), que les interurbanes (1,38).
El nivell d’inversió pública per càpita a Espanya és la meitat que la mitjana europea
La col·laboració publicoprivada, l’aposta de Seopan per salvar els límits pressupostaris