Macron es gira ara contra Brussel·les per guanyar suports
El candidat centrista proposa una profunda reforma de la UE per evitar un ‘Frexit’ Le Pen promet que “el món de les finances no arribarà a l’Elisi”
Emmanuel Macron ha comprès, per fi, que està envoltat de dubtes i que cal integrar i emetre senyals a aquella majoria de francesos que li donaran la victòria diumenge: aquells que des de la dreta o l’esquerra no sintonitzen amb les seves idees ni amb el seu programa, o ni tan sols amb la seva persona, però que encara menys desitgen veure la ultradretana Marine Le Pen com a presidenta de la República.
Sembla molt banal, però fins ahir hi havia la sensació que el jove (39 anys) i inexpert en campanyes Emmanuel Macron no s’havia adonat que era candidat d’una segona volta, és a dir obligat a seduir a disconformes i dubtosos. No s’havia adonat que per més que la seva victòria diumenge estigui cantada, els dos noms que figuraran als butlletins de vot el 7 de maig desplauen a un 70% dels francesos.
Macron semblava no adonarse que la unió sagrada del “front republicà” contra el Front Nacional, que totes les finals electorals susciten a França des de fa almenys vint anys, està clarament desvitaminada.
La colossal miopia del jove candidat, la meitat dels vots del qual en la primera volta del dia 23 van ser tàctics, és a dir no motivats per entusiasme cap al seu programa, es va posar de manifest la setmana passada quan va sol·licitar per televisió un “vot d’adhesió” a la seva candidatura, no per desgrat cap al Front Nacional, va insistir. Tota aquella badada de principiant es va corregir ahir radicalment.
A cinc dies del vot i després d’una setmana en què Marine Le Pen li ha colat diversos gols, Macron va reaccionar finalment amb un discurs clarament realista cap al que va descriure com “les circumstàncies d’aquestes eleccions”.
L’exministre d’Economia d’Hollande i candidat liberal-europeista es va adreçar directament “als que dubten” en un discurs d’hora i mitja pronunciat a La Villette de París. Va dir que “el que ha nodrit el Front Nacional han estat els nostres errors” i que “la resposta a la indignació dels francesos” han de ser “canvis, perquè en cinc anys no tornem a tenir un Front Nacional encara més fort i amb més vots”.
Integrant el consell que li va llançar abans-d’ahir l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon (“en lloc d’insultar-nos, hauria de donar raons als descontents per votarlo”, va dir, “per exemple renunciar a la reforma laboral”), Macron, el programa del qual és molt favorable als interessos de les finances (reduir els impostos sobre les rendes del capital i les grans fortunes), va reconèixer: “Molts tenen de mi la imatge d’algú que vol una societat desregularitzada i boja”. A continuació va llançar una bateria de picades d’ullet a l’esquerra: “Canviar la mundialització capitalista que destrueix el medi ambient”, “anar més lluny en la regulació del capitalisme”, sotmetre a un peritatge d’“experts independents” l’acord de lliure comerç entre la UE i el Canadà (CETA), i fins i tot reconèixer que l’actual Unió Europea no és sostenible amb tants perdedors.
“Hem d’afrontar la situació, escoltar els nostres pobles, la gent que està molt descontenta i impacient perquè la disfunció de la UE ja no és sostenible”, va dir en una entrevista amb la BBC. “Altrament l’endemà (de les eleccions) tindrem un Frexit (la sortida de França de la Unió Europea) o de nou la senyora Le Pen”. Totes aquelles idees van ser també presents en el discurs de La Villette, però el catàleg de picades d’ullet a l’esquerra no
“La disfunció de la Unió Europea ja no és sostenible (...), ens arrisquem a un ‘Frexit’”
va incloure la renúncia a la reforma laboral: “La continuarem”, va dir.
El candidat va parlar d’ecologia i de “transició energètica”, aspectes marginals del seu programa, tenint l’actual ministra de Medi Ambient, Ségolène Royal, que li dóna suport, entre el públic, i a continuació es va dirigir a la dreta, elogiant la família –incloent en ella “dos homes que s’estimen”– i rebutjant la gestació a través de “mares de lloguer”. Finalment, el candidat va intentar vigoritzar la “unió sagrada”.
“Sé que molts votaran per mi per no tenir el Front Nacional. Vull manifestar-los el meu respecte. Represento més que el meu projecte: el combat per la república i la democràcia, perquè els amics de la senyora Le Pen són els règims de Putin, Erdogan Orbán i Kaczynski”, va dir demanant el vot més bàsic: “Perquè la democràcia continuï sent possible”.
Aquest gir consolidarà Macron davant els dubtosos, davant els que el votaran, des de la dreta i l’esquerra, tapant-se el nas, i sobre tot vitaminarà aquells que raonen en termes de “front republicà” i de “tots menys Le Pen”, que són, fet i fet, la majoria dels francesos.
Fora d’això la jornada del Primer de Maig va venir marcada per aquella dicotomia fonamental que redueix el Front Nacional i la seva candidata al seu parentiu i arrels feixistoides.
Els símbols de la jornada van ser un immigrant marroquí de 29 anys anomenat Brahim Bouarram, i la donzella d’Orleans, Joana d’Arc.
Pare de dos fills, Bouarram va ser assassinat el Primer de Maig del 1995, entre les dues voltes d’unes de presidencials, a prop del pont del Carrousel de París. Militants que venien de la manifestació anual del Front Nacional, al costat del monument a Joana d’Arc el van tirar al Sena i va morir ofegat.
Ahir, Jean-Luc Mélenchon i Emmanuel Macron van anar al lloc on una placa recorda aquella infàmia racista. Mentrestant Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional i pare, malavingut, de l’actual candidata pronunciava el seu discurs sota el monument a la donzella d’Orleans. “Macron es permet donar lliçons de futur quan no té fills”, va dir cridant a votar per “la filla de França”. “França per als francesos!”, va corejar el seu públic.
Marine Le Pen, que es desmarca a marxes forçades d’aquell estil, va reunir milers de persones a Villepinte (Seine-Saint-Denis), a la perifèria de la capital, amb un discurs molt ofensiu. Va recordar el míting de Le Bourget de François Hollande del 2012. “Hollande va dir llavors: el meu veritable adversari no té nom, no té rostre ni partit, no presenta mai la seva candidatura i no serà elegit mai i, tot i això, governa: aquell adversari és el món de les finances”. “Avui”, ha prosseguit Le Pen, “l’adversari del poble francès continua sent el món de les finances, però aquesta vegada té un nom, un rostre, un partit i presenta la seva candidatura, que somien veure electa: es diu Emmanuel Macron”.
L’eslògan de Macron és “França unida”, seria més sincer dir “les finances unides”. Amb Le Pen presidenta, “el món de les finances no conquerirà l’Elisi”, “el 7 de maig us cito a fer una barrera contra les finances, contra l’arrogància i contra els diners com a rei”.
Des d’ahir la cursa presidencial francesa s’instal·la en una dialèctica més ajustada, més concreta. Necessàriament caricaturesca.
Marine Le Pen: “Macron és el poder financer, amb mi les finances no conqueriran l’Elisi”