El fiscal general es replanteja el cessament dels fiscals del 3%
Per decidir-ho, Maza ha demanat informes al cap d’Anticorrupció i als afectats
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, no dona per tancat el canvi dels fiscals que han portat fins ara el cas del 3%, i s’està replantejant la decisió d’apartar-los de la investigació. Maza ha demanat informes detallats sobre aquest procés, relatiu al presumpte finançament irregular de CDC, abans d’adoptar una resolució definitiva sobre el relleu dels fiscals José Grinda i Fernando Bermejo, que han portat el cas fins ara.
En cercles de la Fiscalia General de l’Estat asseguren que el propòsit del fiscal general és no resoldre el contenciós que ha sorgit entorn d’aquest canvi dels fiscals del cas del 3% fins que hagi estudiat les raons que li exposin el fiscal en cap anticorrupció, Manuel Moix, i els fiscals Grinda i Bermejo, que han conduït la investigació des de l’inici de les diligències. Maza va mantenir a finals d’abril una primera entrevista personal a la Fiscalia General amb aquests fiscals del cas 3% en la qual van abordar el conflicte plantejat.
El dia 21 d’abril la Inspecció de la Fiscalia General de l’Estat es va posar en contacte amb Moix i amb els dos fiscals que han investigat el presumpte finançament il·legal de CDC per notificar-los que havien de presentar un informe i fer al·legacions respecte al projectat relleu d’aquests darrers. El fiscal en cap d’Anticorrupció ja havia parlat d’aquest afer amb el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. La decisió era canviar els fiscals. Però en vista del conflicte que ha sorgit, Maza ha obert un termini per examinar la situació més a fons i perquè les parts enfrontades li donin compte dels seus respectius motius. És a dir, quines són les raons de Moix per retirar el cas als fiscals que l’han portat fins ara. I quines són les de Grinda i Bermejo per oposar-se a ser rellevats.
Maza ja coneixia genèricament els plans de Moix des d’abans de nomenar-lo. El fiscal general era conscient que Moix volia fugir dels macroprocessos, potenciar les fiscalies territorials i, sobretot, portar un control directe i personal dels principals temes que s’investiguessin a Anticorrupció. Amb aquests plantejaments, el canvi de Grinda i Bermejo no va trobar inicialment resistència dins la Fiscalia General. Però després s’ha constatat que l’afer adquiria molta més envergadura. Ara el problema per al fiscal general és trobar una solució que faciliti la continuació de les investigacions sense causar baixes ni provocar desautoritzacions.
El que no serà possible és que les dues parts es posin totalment d’acord. I, arribat el cas, no seria fàcil que treballessin amb una gran harmonia. L’enfrontament ha anat molt lluny. En les seves al·legacions, Grinda i Bermejo critiquen obertament el cap d’Anticorrupció. Afirmen, per exemple, que quan Moix els va explicar per què volia apartar-los de la investigació va esmentar que el cas del 3% s’instrueix al Vendrell, una localitat que, a parer seu, és més a prop de Barcelona que Blanes, on Grinda i Bermejo continuen intervenint en un altre procediment.
A part de la qüestió de les maneres i les anècdotes, pel que fa al fons del problema Grinda i Bermejo exposen en les seves al·legacions que tenen fonts essencials per a la investigació sobre el finançament irregular de CDC i que alguns dels informants prefereixen que els contactes tinguin lloc a Madrid per garantir millor la discreció de la comunicació. També consideren que les indagacions estan molt avançades i que els nous fiscals haurien de dedicar un temps a dominar uns antecedents i una documentació molt complexos.
Els funcionaris afirmen que alguns testimonis demanen explicar el que saben a Madrid