Sulley Muntari
FUTBOLISTA DEL PESCARA
El migcampista ghanès es va retirar del partit a causa dels reiterats insults racistes que rebia al camp del Càller. Abans, Muntari (32) havia regalat la samarreta a un nen de la grada: “Diguesli al teu pare que t’ensenyi a no ser racista”.
Gestos com el de Sulley Muntari són importants a Itàlia. El jugador del Pescara ha obligat el país a tornar-se a mirar al mirall i la imatge que reflecteix és lletja: no només hi ha racisme sinó –encara pitjor– massa permissivitat amb els racistes.
El migcampista ghanès, exjugador de l’Inter i del Milan, es va cansar dels crits al·lusius al color de la seva pell, autèntiques agressions verbals de caire xenòfob, i va abandonar el camp quan faltava un minut perquè s’acabés el temps reglamentari. Va passar diumenge passat al camp del Càller, a Sardenya.
INDIFERÈNCIA El ghanès va demanar ajuda a l’àrbitre, que va optar per amonestar-lo, i llavors va decidir plegar
Abans Muntari ja havia recriminat a l’àrbitre que no tenia valor per interrompre el partit, com exigeix el reglament. Al col·legiat no li va agradar aquella actitud i li va treure la targeta groga.
“Uuuh! Més que negre!”, li van cridar des de la grada abans del descans. Muntari va veure que es tractava d’un nen que seguia l’exemple dels seus pares. Abans d’anar-se’n al vestidor, el futbolista va voler donar una lliçó al nen i a la seva família. Es va acostar on era el nano, li va regalar la samarreta i va etzibar: “Digues al teu pare que t’ensenyi a no ser racista”. El nen es va posar vermell i va deixar anar alguna llàgrima de vergonya, segons va publicar la premsa sarda. “Em va agradar la idea d’ajudar-lo a créixer millor”, va declarar després el jugador.
Durant el segon temps, la falta de respecte envers Muntari i la cruel escridassada racista va prosseguir. Això va esgotar la paciència del jugador, que va decidir pel seu compte anar-se’n abans d’hora al vestidor.
No és la primera vegada –ni serà l’última, per desgràcia– que un jugador estranger pateix aquesta experiència en un camp italià. Li ha passat sovint a Balotelli i li va passar a Eto’o i molts altres. A la societat hi ha un racisme latent que explota al futbol per aquella sensació equivocada que, des de la grada, amb la passió del partit, insultar és menys greu. Muntari, a més, té l’orgull de ser algú que, a Itàlia, ha guanyat dos títols de Lliga, un de Copa i una Champions. No és un nouvingut. La seva protesta té encara més transcendència i es produeix en un moment polític delicat en què diversos partits, entre ells la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles, agiten els sentiments per l’arribada massiva d’immigrants des del nord de l’Àfrica.
L’incident de Càller –on, per cert, els de Pescara van acabar perdent per 1-0– ha estat portada de diaris esportius i també de rotatius d’informació general. Sota el títol de “L’autoexpulsió contra el racisme”, La Repubblica va publicar ahir en primera pàgina un dur comentari autocrític en què afirmava: “Els nostres estadis ens han habituat a la solitud del toro i a les simpaties pels picadors”. En pàgines interiors, es va criticar l’àrbitre per no haver aplicat l’article 62 del reglament, que insta a suspendre el partit davant crits racistes. “El racisme que hi ha a fora i que respirem com partícules en suspensió entra en el futbol, el taca i l’empitjora”, va escriure el cronista. El Corriere della Sera també va carregar contra el col·legiat, va recordar la vigència de l’article 62 i va lamentar que “falten els homes justos per aplicar-lo”.