Joan Carles Ollé
DEGÀ COL. NOTARIAL CATALUNYA
Els catalans estan cada vegada més sensibilitzats amb les figures jurídiques d’autoprotecció, realitzades pels notaris. En els últims deu anys, les autotuteles s’han duplicat i els poders preventius s’han multiplicat per cinquanta.
L’increment de l’esperança de vida i el desenvolupament de demències associades a l’edat han comportat un augment del nombre de persones que nomenen algú de la seva confiança perquè vetlli pels seus interessos personals o patrimonials per si, en un futur, tenen algun tipus d’incapacitat.
Segons dades del Consell General del Notariat, l’any 2007, 412 espanyols van fer un poder preventiu, mentre que l’any passat aquesta quantitat es va multiplicar per 13 i va assolir la xifra de 5.602. D’altra banda, fa deu anys només 1.310 ciutadans tenien una autotutela; i en canvi el 2016 la quantitat va arribar a les 3.299 persones.
Les xifres a Catalunya també van a l’alça. El 2007 només 56 catalans van fer un poder preventiu; el 2016 aquesta quantitat va augmentar gairebé un 5.000 per cent i va arribar als 2.797. Quant a les autotuteles, el nombre gairebé s’ha duplicat: 840 catalans amb aquest tipus de poder el 2007 en comparació amb els 1.513 de l’any passat.
Però què és un poder preventiu i què és una autotutela? El primer concepte és un document notarial que permet a una persona designar-ne una altra perquè representi els seus interessos en cas que, en un futur, la primera no pugui manifestar la seva voluntat. Per aquest motiu, en el document s’especifiquen clarament les accions que el representant podrà dur a terme i la manera de fer-ho.
Una autotutela, en canvi, és la figura legal que permet que una persona –en previsió que pugui ser impossibilitada judicialment– deixi per escrit com vol que s’organitzin els seus afers personals i patrimonials i designi la persona que vol que actuï com el seu tutor legal.
El cost de les dues escriptures sol oscil·lar entre els 40 i els 50 euros –cadascuna– i moltes vegades se solen atorgar simultàniament.
Una de les diferències que hi ha entre les dues figures és la immediatesa en l’aplicació dels poders preventius respecte de l’autotutela. L’eficàcia del poder preventiu comença en el mateix moment de la discapacitat, de manera que tots els seus afers personals o patrimonials funcionaran amb normalitat i no serà necessari arribar a la incapacitat judicial, cosa que s’allargaria diversos mesos. En l’autotutela, en canvi, el tutor necessitarà sempre l’autorització judicial per dur a terme actes que afectin el patrimoni de l’incapacitat.