Alonso rumia anar-se’n
El projecte de McLaren no aixeca el cap i Alonso ja insinua el final dels seus dies a l’escuderia
Sembla que el quart fracàs consecutiu en el Mundial de fórmula 1 ha esgotat la paciència de Fernando Alonso, que ja estaria buscant equip per a la pròxima temporada després de comprovar que els motors Honda que munta el seu Mclaren funcionen fins i tot pitjor que l’any passat.
Corren mals temps per a la lírica en l’alonsisme. Quarta cursa del tercer curs, part II, a McLarenHonda, i quart fiasco consecutiu. Això no millora. Fernando Alonso està atrapat en una matrioixca interminable de frustració. Amb cada nina que obre esperant deixar enrere una avaria de la suspensió, es troba amb un altre problema de motor, i després un altre més de la transmissió, i un altre més de la bateria... I així en bucle fins a l’infinit. A l’asturià se li acaba la paciència; prou ha contingut la irritació i el tedi en el cap de setmana rus. Tot i que amb cada nova decepció va deixant missatges més nítids que els seus dies a l’escuderia de Woking estan comptats.
Si la cursa de Rússia havia de ser, segons el mateix Alonso, la que havia d’apuntar “els primers senyals” que tornarien “les coses al seu lloc”, la realitat ha estat ben diferent: McLaren està enfonsadíssim en el fang. Molt més, molt pitjor que el primer any i que el curs passat, quan el seu bòlid va començar a carburar millor i l’asturià va aconseguir acabar en els punts en 6 de les 9 curses de la segona part del Mundial –fins i tot amb un meritori cinquè lloc i tres setens–.
Tot i això, a Sotxi han tocat fons. McLaren, Honda, Alonso i Vandoorne. Un desastre. El belga ja divendres va trencar el cinquè motor (li va costar 15 llocs de penalització a la graella), l’asturià només va poder fer 16 voltes (a 3,5 segons del Ferrari!); dissabte en la qualificació caricaturitzava altre cop el motor Honda amb un “és increïble el que perdem en les rectes, 2,5 o 3 segons”, i arribava només al 15è lloc de la graella; i diumenge, l’habitual abandonament abans de començar, quan amb prou feines havia fet dues voltes –la d’instal·lació i la de formació–, a causa de l’avaria de l’ERS.
Per això va esclatar l’asturià en el comunicat oficial de l’equip, habitualment mesurat: “És dur, és frustrant; cada cap de setmana és el mateix”.
La situació comença a ser insostenible. El projecte no aixeca el cap, s’obstina a demostrar a Alonso que ha fet un mal negoci. Les dades són aclaparadores: en els 42 grans premis disputats en la seva segona part amb McLaren (des del 2015), ha abandonat per avaria en 14, una de cada tres curses (el 33%). Aquesta temporada, el 100%. I només ha puntuat en 11, una quarta part (26%). Molt lluny del que somiava quan es va proposar de reeditar els èxits de la mítica societat de l’escuderia anglesa i el fabricant nipó dels temps de Senna i Prost.
Cada cap de setmana és un suplici. Com diu Éric Boullier, el director esportiu, “no pots amagarte darrere d’un resultat com aquest”. Alonso ha de sortir a donar la cara i encaixar els cops en cada roda de premsa internacional, sense draps calents. A Sotxi li han preguntat si estava malgastant el seu talent a McLaren, si no es penedia d’haver deixat Ferrari, i, la pregunta del milió: quant de temps estaria disposat a esperar que el projecte McLaren-Honda s’enlairi. “Doncs no gaire, no gaire”, va respondre a la CNN.
L’argumentació que va afegir deixa clares les seves intencions: “Potser soc al final de la meva carrera a la formula 1. Tinc 35 anys, en sumo 16 competint, i cada any intentes que no sigui l’últim de perdre’t la lluita pels títols, les victòries, els podis... De manera que veurem quines possibilitats hi ha l’any que ve, la millora de McLaren, les seves perspectives per al 2018... Jo acabo contracte aquest any i tinc la llibertat que no tenia els anteriors de poder canviar d’equip. Estic molt obert a qualsevol possibilitat, surti el que surti, perquè gaudir és el més important en aquest moment de la meva carrera, ser feliç. Per a mi això significa guanyar, i intentaré fer-ho com més aviat millor”. De tot plegat s’infereix que difícilment serà a McLaren.
Per ser feliç haurà de canviar de matrioixca... i que n’hi surtin set. Cada nombre de nines té un significat, segons els camperols russos que les van començar a regalar. Quatre, tingues un fill; cinc, que tinguis sort; sis, cuida els pares; set, hauries de canviar alguna cosa a la teva vida... De cotxe o de competició? De motor? A veure a Barcelona.
UN FRACÀS EN TOTA REGLA En la seva segona etapa a McLaren, Alonso plega un terç de vegades per avaria i puntua 1 de cada 4 cops
LA PORTA DE SORTIDA “Estic obert a tota opció, el que surti; vull gaudir i això vol dir guanyar, i com més aviat millor”