Caracas contraataca l’OEA
Crítiques al secretari general de l’organització amb seu a Washington per la seva campanya contra Veneçuela
Després de protagonitzar una polèmica, potser arriscada, campanya de pressió a Veneçuela al llarg dels últims mesos, ha arribat el moment de la “missió acomplerta” per a Luis Almagro. El secretari general uruguaià de l’Organització d’Estats Americans (OEA), l’històric vehicle multilateral de la política exterior dels Estats Units a Amèrica Llatina, ha aconseguit el que demana enèrgicament en fòrums diversos, a llargues cartes públiques i en una allau de tuits: la sortida de Veneçuela de l’OEA per la suposada violació de la Carta Interamericana Democràtica d’aquesta organització.
Només amb una diferència respecte al pla inicial. En lloc de ser expulsada, Veneçuela sortirà per la seva pròpia voluntat. Després de 69 anys de pertinença, s’afegirà en el club d’exmembres a Cuba, defenestrada el 1962 per una organització amb seu a Washington i el primer soci financer de la qual són els Estats Units. Com se sol dir en anglès, davant el dilema de “saltar o ser empès”, Veneçuela ha optat per saltar. Encara que desvincular-se del tot de l’organització pot costar fins a dos anys.
Tant l’oposició veneçolana, l’onada de protestes del qual contra Maduro complia un mes, com els chavistes van celebrar ahir multitudinàries manifestacions a Caracas i la resta del país. L’oposició parla de la sortida de Veneçuela de l’OEA com un altre exemple de l’aïllament del Govern de Nicolás Maduro. Dijous passat es va lliurar una carta a Almagro amb 5.000 firmes de ciutadans veneçolans que demana “el retorn de l’ordre democràtic” a Veneçuela. Segons els seus autors, un grup de diputats de l’oposició més dura com Freddy Guevara, la missiva “va ser rebuda amb beneplàcit pel secretari general”.
Tot i això, analistes a Washington dubten de l’eficàcia de l’agressiva estratègia d’Almagro, els mètodes del qual han incomodat a diversos països de la regió, i no només als del minvant bloc d’esquerres. “Almagro ha defensat amb passió el que ell creu que és just, però no crec que serveixi per a gran cosa”, diu Peter Hakim, de l’institut Interamerican Dialogue, a Washington.
És més, Veneçuela no es quedarà de braços plegats. La cancellera Delcy Rodríguez pretén iniciar avui mateix el contraatac a l’OEA en la cimera a El Salvador de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac), un organisme regional creat el 2009 que exclou els EUA i el Canadà. En la cimera es debatrà una proposta perquè el Celac s’afegeixi als esforços de buscar una fórmula de reconciliació a Veneçuela juntament amb l’agrupació d’estats sud-americans Unasur, una altra iniciativa llatinoamericana per contrarestar el poder de Washington.
Unasur intentava bastir ponts entre el Govern de Caracas i elements moderats de l’oposició veneçolana, amb el suport de José Luis Rodríguez Zapatero i dos excaps de govern llatinoamericans. Però Almagro ha donat per tancada qualsevol possibilitat de reconciliació. “Veneçuela intentarà concedir un paper a la Celac en la resolució de la crisi veneçolana”, diu Alex Main, analista llatinoamericà del Centre d’Investigació sobre Política Econòmica (CEPR) a Washington. La configuració de forces pot ser tan favorable per a Caracas com en altres moments, afegeix. “Bolívia hi pot donar suport; l’Equador ja amb el nou president, Lenín Moreno, serà més pragmàtic que amb Rafael Correa; i països com El Salvador o Haití, malgrat ser aliats de Veneçuela, reben molta ajuda dels Estats Units”, explica.
El senador republicà Marco Rubio –que ha mitjançat entre l’oposició veneçolana i el president Donald Trump– va amenaçar de retirar els fons d’ajuda al desenvolupament dels Estats Units a Haití, la República Dominicana i El Salvador si no donaven suport a la proposta d’Almagro d’expulsar Veneçuela.
Almagro s’ha dedicat gairebé en exclusiva en els últims mesos a denunciar el que considera un biaix autoritari del Govern de Maduro. Ha demanat repetidament la suspensió de Veneçuela d’aquesta organització per la violació de la carta democràtica, que defensa l’expulsió d’un govern que “alteri inconstitucionalment un règim constitucional (...) i danyi seriosament l’ordre democràtic”. Per evitar la suspensió, Almagro va insistir en un informe presentat a Washington el mes passat que Maduro hauria de convocar eleccions generals de forma immediata. Això malgrat que el calendari electoral a Veneçuela no preveu comicis per a la presidència fins al 2018, cinc anys després de l’elecció l’abril del 2013 de Maduro, i que la Constitució no contempli la possibilitat d’eleccions anticipades.
Els mètodes diplomàtics d’Almagro han estat si més no heterodoxos. Enviava una mitjana de gairebé deu tuits al dia sobre Veneçuela algunes setmanes, i escrivia cartes obertes de set o vuit pàgines i d’estil florit remeses a diversos alts càrrecs veneçolans. Diversos governs han criticat la campanya, fins i tot els més crítics amb Maduro. El ministre d’Afers Exteriors peruà, Ricardo Luna, per exemple, va retreure al secretari general que s’havia precipitat demanant la suspensió de Vene- çuela. Stanley Barber, ambaixador a l’OEA de les Barbados, va criticar els “comentaris tòxics” d’Almagro en la reunió caòtica de l’OEA al març. L’expresident uruguaià José Mujica, que va nomenar Almagro ministre d’Afers Exteriors durant la seva presidència, li va escriure una carta amb la capçalera lapidària: “Adeu!”.
Tot i això Almagro, conscient que el vent polític bufava a favor seu a la regió després de la caiguda de governs oposats a l’arraconament de Veneçuela a l’Argentina i el Brasil, ha desafiat els seus crítics en interpretar les seves denúncies “com un elogi a mi com un home d’acció i pensament”. Així mateix, la decisió de nomenar Virginia Contreras, una advocada veneçolana estretament aliada amb l’oposició més radical a Caracas, com a responsable del programa anticorrupció a Hondures és un altre indici que Almagro no pretén moderar el seu discurs.
Multitudinàries manifestacions de l’oposició veneçolana i el chavisme el Primer de Maig