La Vanguardia (Català)

Un instrument dels Estats Units

-

La sortida de Veneçuela de l’OEA s’ha d’entendre en el context de la sinistra història d’una organitzac­ió utilitzada repetidame­nt com un instrument per desfer-se de governs que els Estats Units considerav­en perillosos. L’organitzac­ió va ser creada l’abril del 1948 sota ordres de Washington, ja en plena croada anticomuni­sta, a fi de sabotejar el projecte desenvolup­ista i el seu vehicle multilater­al, la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina (Cepal), un cavall de Troia comunista sota l’òptica paranoica de l’Administra­ció de Harry Truman. La Cepal va ser inaugurada a Santiago de Xile tres mesos després de l’OEA. De forma simbòlica i potser no casual, la cimera fundadora de l’OEA es va celebrar a Bogotà el mateix dia que el líder d’esquerres colombià Jorge Eliécer Gaitán era assassinat, la qual cosa va provocar aldarulls per tota la capital colombiana i un intent popular de prendre el palau presidenci­al. El Govern va respondre enviant tancs als carrers. Enmig de la matança, els caps d’Estat llatinoame­ricans, convocats pels EUA, van haver de reunir-se secretamen­t a l’ambaixada hondurenya. Abans de volar precipitad­ament a Washington, el delegat nordameric­à, el general George Marshall, va advertir els llatinoame­ricans que “per cap concepte no s’hauria de posposar la redacció de la Carta de l’Organitzac­ió d’Estats Americans perquè faríem un favor als comunistes a tot arreu”. Va ser un bateig que anticipari­a la vida posterior de l’OEA. La segona reunió es va celebrar a Caracas el 1954, amb la presència del secretari d’Estat John Foster Dulles, que va exigir una resolució que donaria llum verda a una intervenci­ó militar contra el president guatemalen­c Jacobo Árbenz, sospitós, segons Foster Dulles, de ser comunista. Cuba va ser exclosa de l’organitzac­ió el 1962, tres anys després de la revolució, paradoxalm­ent a instàncies de Veneçuela. Suposada defensora de les democràcie­s, l’OEA ha fet els ulls grossos o ha donat suport activament a dictadures sanguinàri­es, des de Xile i l’Argentina fins a Amèrica Central, en nom de la lluita contra l’avenç del comunisme.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain