Ja ningú no busca Kony
Kony i els seus homes van segrestar més de 30.000 nens soldat i van matar 100.000 persones
La primera vegada que el va tenir davant, Moses Rubangangeyo va creure que no era Joseph Kony perquè no feia pinta de dimoni. “Vèiem que ell parlava a tothom, però no semblava un babuí, ni era molt fosc ni semblava un monstre. Era un home normal”.
A finals dels anys vuitanta, Joseph Kony, líder de l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA en les seves sigles en anglès), va iniciar una campanya de terror al nord d’Uganda que li va proporcionar una aura de semidiable, de mèdium amb poders sobrenaturals, despietat i capaç d’esquivar les bales. Durant 30 anys, i amb l’objectiu de crear un Estat basat en els deu manaments de la Bíblia, Kony i els seus homes van assassinar més de 100.000 persones, van esclavitzar centenars de dones i van segrestar més de 30.000 nens per convertir-los en soldats. Moses va ser un d’aquells milers de nens robats: quan amb prou feines tenia 15 anys, el van segrestar de la seva escola a Gulu.
A aquella ciutat del nord ugandès, el record del LRA encara fa estremir. Malgrat la sorpresa inicial de Moses per l’aspecte normal de Kony, el jove no va trigar a percebre les habilitats manipuladores i crueltat de l’autoproclamat profeta. “Ell i els seus homes no tenien pietat”, diu. Moses va trigar vuit anys a escapar. Avui els segrestos i pillatges, els assassinats a cops dels qui intentaven fugir o les mutilacions massives estan més a prop de quedar impunes: a mitjans d’abril, Uganda i els EUA van anunciar que deixen de perseguir Kony. Segons el portaveu de l’exèrcit ugandès, Richard Karemire, el líder del LRA és un ancià, amb tot just un centenar de soldats i que consumeix els seus últims dies en un punt ignorat entre la República Centreafricana (RCA), la República Democràtica del Congo i un territori en disputa entre el Sudan i el Sudan del Sud. “L’LRA ja no suposa una amenaça per a Uganda”, va dir.
A la retirada de 1.500 soldats ugandesos desplegats a RCA s’unirà la tornada a casa de 150 soldats dels Estats Units. L’any 2014, després de la campanya viral Kony2012 de l’oenagé Invisible Children que va denunciar els segrestos massius de nens de l’LRA, Washington va aprovar la tramesa de soldats experts en intel·ligència i rastreig per atrapar un dels criminals més buscats pel Tribunal Penal Internacional, acusat de crims de guerra i contra la humanitat. Els EUA oferien cinc milions de dòlars de recompensa per qualsevol informació que portés a la seva captura. Oficialment, les feines de recerca del líder del LRA queden en mans de la missió de pau dels cascos blaus a RCA. A la pràctica, amb una ONU superada en un país en guerra, suposa el final de la recerca de Kony i de la possibilitat de jutjar-lo.
Per a l’exmissioner José Carlos Rodríguez Soto, que va viure 17 anys a Uganda, va fer funcions de mediador i va ser una de les poques persones en reunir-se amb Kony a la selva ugandesa, la notícia de la retirada de les tropes és una decepció però no una sorpresa. Tampoc no és una missió acomplerta. “Potser Kony no és una amenaça ara per a Uganda, però ho continua sent per a milers d’innocents d’una àmplia regió”.
Encara que Kony ja no té la força militar d’altres temps, quan va arribar a liderar fins a 3.000 homes, la seva amenaça sobre els civils no ha acabat. Segons Invisible Children, l’LRA va segrestar l’any passat més de 700 persones, entre elles diversos nens, i en va obligar centenars a fugir de casa; i segons l’LRA Crisi
tracker, el primer quart d’aquest any la banda ha estat responsable de 79 segrestos.
Per a Rodríguez Soto, que des del 2015 treballa com a observador civil de l’ONU de la missió de pau a Bangui (RCA), la decisió de deixar de buscar-lo respon a desacords sobre qui paga la factura. Encara que una missió multiregional per atrapar-lo havia planejat la tramesa de fins a 5.000 homes, finalment només se n’han desplegat 2.800, la pràctica totalitat ugandesos i pagats per Kampala. “Al Congo només hi havia 120 homes dedicats a buscar Kony –explica– la meitat sense armes i només disposaven d’un cotxe; El Sudan del Sud es va retirar de la recerca quan va començar la guerra i els pocs soldats centreafricans ni tan sols sortien de la ciutat on estaven desplegats”. La falta d’implicació regional ha acabat per descoratjar els EUA. Fa tres anys, ja hi va haver veus crítiques entre polítics i mitjans dels Estats Units davant una missió en sòl africà contra una guerrilla que no suposa una amenaça per als seus interessos.
La retirada de tropes ugandeses augmentarà la inestabilitat en una regió amb diversos grups guerrillers i diverses rutes de comerç negre –el mateix Kony ven diamants i ivori a canvi d’armament a través del Sudan– i deixa a l’estacada milers de víctimes. Moses, que va arribar a ser la seva mà dreta, creu que s’envia un missatge d’impunitat i intranquil·litat. “Kony és un ancià però continua segrestant. El conflicte no ha acabat, saps?”.