El principi de tot
Adigsa, la primera investigació sobre el 3%, arriba avui a judici
Era com un espectre: se’n parlava, però ningú no hi donava forma. Fins que l’any 2005 un petit empresari de la construcció va admetre que el coneixia. És el famós 3%. En aquell moment, la Fiscalia va obrir una investigació que avui, dotze anys després, arriba a judici. És el cas Adigsa: el principi de tots els percentatges.
De fet, qui va obrir la capsa de Pandora va ser Pasqual Maragall, president de la Generalitat. El 24 de febrer del 2004, en un ple del Parlament de Catalunya sobre l’enfonsament del túnel del metro del Carmel, va protagonitzar una dura controvèrsia amb el cap de l’oposició, Artur Mas, a qui va etzibar: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”. Era la primera vegada que algú posava nom i cognoms al fantasma. Per què va dir això Maragall? Doncs una de les coses que hi van donar peu va ser una auditoria sobre els anteriors governs autonòmics, de CDC, encarregada pel tripartit. Aquest document no es va fer públic, però ja contenia algunes afirmacions que cridaven l’atenció, com l’existència d’una “separació creixent entre l’estructura decisòria i l’estructura administrativa”, la falta de controls i el fraccionament en diversos contractes menors que d’aquesta manera no requerien concurs. Després de les paraules de Maragall, el llavors fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, va obrir una investigació per dilucidar si hi havia el pagament de comissions, i va oferir la possibilitat de presentar denúncies.
El cas es va posar amb marxa amb grans expectatives, però no va assolir el nivell del que s’ha vist posteriorment. L’única persona que va parlar a la Fiscalia va ser un petit constructor, José Antonio Salguero, que va dir que la Generalitat l’havia contractat per rehabilitar 24 habitatges a Artesa de Segre i que no l’havia pagat. Però ell sí que va abonar diners per aconseguir el contracte.
Al centre de la trama es va situar un personatge anomenat Josep Maria Penin, un contractat per l’empresa pública Adigsa, on feia tasques relacionades amb habitatges de segona mà que eren rehabilitats i posats al mercat. Era el cobrador. I es donava la circumstància que era familiar llunyà de Felip Puig, conseller de Política Territorial, de qui depenia la societat, i que havia estat xofer de CDC.
El cas ha tingut un llarg recorregut entre el jutjat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Finalment, al banc dels acusats s’asseuran l’exconseller delegat d’Adigsa, Josep Antoni Fontdevila; dues persones més de la companyia, Jordi Huguet i Xavier Sala; l’esmentat Penin; el denunciant Salguero, i dos empresaris més, Jordi Honrubia i Ángel Egido. Sota sospita hi ha 29 obres de rehabilitació en habitatges de segona mà, i la Fiscalia sol·licita penes que van des d’un any i un mes fins als deu anys de presó, tot i que és possible que les sessions no es completin perquè s’arribi a un pacte abans de l’inici.
Pasqual Maragall va parlar del 3%, la xifra que després ha sortit a col·lació en el cas que s’indaga al Vendrell. Al Palau de la Música s’assegura que va ser un 4%. I Salguero assegura que va pagar un 20% per aconseguir els contractes. Aquell 24 de febrer del 2004, Artur Mas va respondre a Maragall que havia perdut els papers. Vist amb perspectiva, amb els anys algú els ha trobat.
Qui va obrir la caixa dels trons va ser Maragall: “Vostès tenen un problema, i es diu 3%”