La fira de Rufián
En la seva missió d’evangelitzar (en castellà) l’independentisme en territoris que ERC considera hostils o poc amigables, Gabriel Rufián va visitar ahir a la tarda la Feria de Abril de Barcelona, meitat festa meitat negoci que durant anys sectors del nacionalisme català van tolerar o directament van menysprear com una mostra de folklorisme dels “nouvinguts”, i que partits com el PSC, i en els últims temps d’auge independentista Ciutadans, han intentat patrimonialitzar per càlcul electoral.
Convertit en fenomen mediàtic des del seu debut a la tribuna del Congrés i en platós de televisió de Madrid, el portaveu republicà –americana blau marí, camisa blanca,pantalons negres (no sabem si de Zara)– va començar la tarda en un racó de la caseta de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), on va sonar molta música llatina, i sense dissimular gaire, malgrat les Wayfarer negres, que està més còmode disparant tuits que no pas ballant.
Més tard, ja en una caseta d’ERC bufona però amb poc públic, batejada la Bodega de la República i on amb prou feines hi havia símbols que permetessin identificar-la amb la formació republicana (però sí dos adhesius de Cs a terra), de res no van servir els intents de la seva esposa –ella va ballar, i molt– per animarlo, dels membres d’ERC que volien una foto de Rufián més integrat a la festa –“mou una mica les mans i les cames”, li va recomanar un noi mentre imitava matusserament el pas bàsic de les sevillanes– i fins i tot del seu vell company d’aventures a Súmate, Eduardo Reyes, avui diputat del PDECat. “Quan se’n vagin els fotògrafs potser”, va ser la seva resposta acompanyada amb mig somriure per sortir del pas.
Rufián va evitar, doncs, ser immortalitzat en aquella situació per la premsa allà convocada i va optar per un dels elements identitaris en la nova política: la selfie .Ala porta de la caseta republicana, on podia ser vist fàcilment per la riuada de gent que es va acostar al Fòrum, es va mostrar hàbil en les distàncies curtes: va parlar afectuosament i es va deixar fotografiar amb tot aquell que l’hi va demanar.
No va rebre un bany de masses, però tampoc no hi va ser, només: la particular fira de Rufián, doncs, es va acabar com les tardes taurines més anodines, sense xiulets ni aplaudiments.