Fre a l’assetjament escolar

AVUI se celebra el dia internacional Contra l’Assetjament Escolar. És a dir, contra el

bullying, contra el maltractament escolar. El fenomen adopta, com es pot veure, diferents noms. Però és tan conegut i antic com la figura de l’abusananos que, aprofitant que té més edat, més força física o més ascendent psicològic maltracta qui considera més feble. Sovint, i paradoxalment, per millorar per una via certament menyspreable la seva baixa autoestima.

El fenomen, dèiem, és antic. I persistent. Prou antic com per haver estat documentat amb detall, sobretot en temps recents. En l’actualitat sabem que no es tracta d’un fet aïllat sinó, al contrari, molt estès, així com de laboriosa erradicació. Un de cada set joves catalans diu que ha patit algun tipus de maltractament al llarg dels seus anys de formació escolar. Aquest maltractament pot ser de diversa índole. Pot passar per intimidar, per amenaçar, per humiliar, per agredir. També pot tenir per objecte apartar la víctima del seu cercle natural de relacions o modificar la percepció que en tenen els seus companys, etcètera.

Les formes de la violència escolar són doncs dispars, però els efectes sobre la víctima solen ser semblats. Van des de la progressiva erosió de la dignitat personal causada per aquestes agressions fins al terror quotidià a anar a l’escola, passant per l’angoixa o l’estrès. Als Estats Units, on el percentatge d’afectats és superior –un de cada quatre alumnes ha patit bullying–, s’ha publicat un estudi que evidencia la connexió entre aquests maltractaments i el suïcidi, que per cert ha augmentat en un 50% durant els últims trenta anys entre els nens i els adolescents...

Tant per la seva gravetat com per la seva dimensió i conseqüències, aquest problema exigeix una resposta immediata. Principalment en dos fronts, que són el familiar i l’escolar. En tots dos s’ha d’extremar l’atenció per detectar com més aviat millor les conductes inacceptables. I en tots dos s’ha de reforçar l’educació cívica, per frenar les conductes d’arrel masclista, xenòfoba o homòfoba, així com les vinculades a qualsevol altra expressió de l’odi, ja sigui el professat contra els malalts o els minusvàlids o els membres d’altres col·lectius.

El respecte i la tolerància són puntals bàsics de la convivència. De vegades es creu que aquestes actituds corresponen als adults. Però s’han d’inculcar als nens des que són molt petits perquè guiïn els seus passos inicials en la societat. Altrament, hi ha el risc que es converteixin en maltractadors precoços.