Galtes de porc i de vedella
La CUP de Terrassa ha presentat al ple municipal una proposta a favor de les “masculinitats alternatives i igualitàries” que inclou diversos punts, entre els quals conscienciar els homes de la importància del treball domèstic i la paternitat activa. El més impactant, però, és el que fixa com a objectiu l’erradicació del manspreading en metros, trens i autobusos. ¿Què és el manspreading?, es preguntaran alguns dels nostres amables lectors. Doncs és el costum que tenen alguns homes de seure amb les cames més o menys obertes, fins arribar a l’eixancarrament total. Aquesta pràctica fa que sovint ocupin més d’un espai. Dipositen el cul en un seient però les cuixes i els genolls envaeixen part dels seients contigus, amb la qual cosa les persones que hi seuen no poden fer servir tot l’espai que els pertoca. Per això, proposen dur a terme una campanya a les marquesines del transport públic de Terrassa, per “visualitzar i sensibilitzar” contra aquest costum. Afectaria la xarxa d’autobusos urbans, ja que són de competència municipal. La CUP creu que, si hi ha “voluntat” per part de l’Ajuntament, es podria intentar dur-la també als trens de FGC i Rodalies.
La paraula va aparèixer en anglès el 2015. Aquell mateix any el diccionari Oxford la va incloure, i també l’Urban Dictionary, que la defineix així: “Terme utilitzat per la Tercera Onada de feministes per descriure els homes que separen les cames –particularment als vagons de metro– per deixar espai als seus genitals. Tanmateix, quan les dones col·loquen grans bolsos i bosses de la compra al seu costat i ocupen tot un altre seient, ningú no s’hi fixa i generalment és desestima perquè els porcs repugnants són els homes, amb els seus penis malvats!”. Al cap de no-res, la policia de Nova York va arrestar al metro dos homes que viatjaven eixarrancats i “ocupaven més d’un seient, per la qual cosa molestaven altres viatgers”. Els arrestos es van produir després de tota una campanya d’anuncis de l’Autoritat del Transport Metropolità que avisava que, d’aleshores endavant, el manspreading passava a ser un delicte. L’equivalent als anuncis que la CUP vol posar ara a les marquesines del transport públic de Terrassa.
Commocionat per aquesta notícia, em miro les cames. Estic assegut en una butaca amb rodes, davant de l’ordinador. ¿Tinc les cames eixarrancades? Diria que no. Una mica separades, sí, perquè si les ajuntés del tot em trituraria la carn d’olla. Intento ajuntar-les. És incòmode i fa mal. ¿M’assec igual en un seient del metro o del tren, amb les cames només una mica separades? Sí, però mai no envaeixo ni el seient de la dreta ni el de l’esquerra. N’estic tan convençut com que la noia que sovint veig a l’altra banda del passadís posa les seves vambes llardoses damunt del seient del davant i el noi que té al seu costat deixa que el seu gos posi el cul brut a la butaca del costat.
No t’eixarranquis als transports públics; una mica d’elegància, encara que faci mal!