El paper ho aguanta tot
Quantes vegades hem sentit la màxima “El paper ho aguanta tot”. Aquesta feliç expressió, molt popular, ens ha arribat a tots quan, en el nostre afany de fer possibles els nostres somnis, els fixem en un paper per materialitzar el propòsit amb l’esperança de veure’ls realitzats, tot i saber que és improbable. És el triomf de l’autoritat, en el nostre ànim, d’allò que queda escrit, enfront de la dura realitat que no desitgem veure.
En els últims dies, el procés independentista ens ha ofert no poques constatacions d’aquest procedir humà, en veure que els seus plans eren superats per la realitat. Referèndum legal, referèndum il·legal, declaració unilateral d’independència o retorn a l’autonomisme són opcions que s’han invocat repetidament en les últimes setmanes per constatar que el pla traçat del procés necessita ser modificat per adaptarse a les contingències.
La famosa màxima “El paper ho aguanta tot” va néixer de la relació entre Diderot i l’emperadriu Caterina II de Rússia. Diderot pretenia arrossegar la cort russa a la causa de la Il·lustració. Caterina, que en aquell moment defensava el regne d’una rebel·lió dels cosacs, li va explicar a l’entusiasta Diderot: “[...] Vostè treballa només sobre el paper, que es presta a tot; és obedient i flexible i no posa obstacles ni a la seva imaginació ni a la seva ploma; en canvi jo, pobra emperadriu, treballo amb la naturalesa humana [...]”.
La situació política catalana, tan necessitada de projectes realitzables, hauria d’obligar la causa independentista a obrir altres escenaris per al futur del país. Un dels quals és acceptar que encara no es donen les condicions, tant fora com dins de l’independentisme, per afrontar un objectiu tan complex. Sense unitat de totes les forces polítiques catalanistes, sense temps material per fer un referèndum il·legal en la data compromesa i sense un mínim consens internacional que avali aquest referèndum, es fa necessari passar del pla traçat en paper als fets. Els fets, després de cinc anys d’esforç polític, revelen que no serà possible realitzar el referèndum, ni proclamar la independència en la forma fins ara plantejada.
La tossuda realitat, sempre que sapiguem afrontar-la, ens concedeix sortides per solucionar els problemes. El paper on hi ha escrit el pla actual per assolir la independència de Catalunya ja no ho aguanta tot.