Golfes convergents
El dijous passat, mentre Santi Vila anava pronunciant la seva conferència a la Llotja de Mar, el WhatsApp d’alguns dels polítics i periodistes presents a la sala treia fum repetint un interrogant: S’està postulant per a la Generalitat o per a Barcelona? Les teories de la conspiració sobre les ambicions del conseller Vila ja són un clàssic de les sobretaules en la fase espectral del procés. Diria que ell fa els possibles per no quedar-ne captiu. La majoria de les preguntes que els presents li van formular no eren sobre cultura (a qui li importa?) sinó sobre la seva crítica a la gestió del Consistori Colau, que va ser molt forta, i sobre el seu posicionament amb relació al desafiament català. Dues vegades va repetir que no era l’hora de defallir en el desafiament que la majoria del catalanisme està plantejant a l’Estat. Però el més interessant de la seva intervenció va ser la convicció amb la qual va fixar una posició ideològica.
La convergent professional que seia al meu costat, quan Vila va acabar de respondre, no se’n va saber estar: “Aire pur”. Els darrers resultats potents que va obtenir el centredreta local (l’instrument abans conegut com a Convergència i Unió) van ser amb un programa liberal que pretenia apuntalar l’economia social de mercat en temps de crisi. Era l’any 2010 i Artur Mas va guanyar abanderant la fórmula business friendly. Avui Mas no descarta la vaga general com a forma de pressionar l’Estat, segons revelava ahir Francesc-Marc Álvaro, ni tampoc fer una declaració unilateral d’independència, com explicava diumenge Lola García. En un lustre l’expresident ha convertit el PDECat en una alternativa independentista real, sens dubte, però sembla difícil que, transvestit de cupaire encorbatat, pugui continuar exercint aquella funció que ell mateix s’atorgava de relligar les classes mitjanes al procés. Hauríem de poder dir les coses pel seu nom. Assumint a consciència el paper de líder nacional, Mas ha procedit a dessecar el territori ideològic del seu partit.
Potser els convergents, ara que la fase dura de la recessió s’ha acabat, podran tornar a obrir la porta d’una habitació pròpia. A les golfes descobriran la part viva del seu llegat.