L’ús inadequat de drons posa en alerta els Mossos d’Esquadra
La policia passa a considerar els aparells no tripulats una amenaça més a la seguretat
L’atracció de Ferrari Land, a Port Aventura, que s’acaba d’inaugurar, es va haver de paralitzar uns quants minuts perquè es va detectar la presència d’un dron sobrevolant la zona. La nova muntanya russa només feia dos dies que funcionava quan va sorgir el primer contratemps. El director de seguretat del parc va trucar als Mossos d’Esquadra per notificar-los que un usuari estava pilotant un dron a l’interior del recinte. L’avís va posar en guàrdia la policia catalana, que finalment va detectar al pilot de l’aparell, el va identificar i el va multar. Es tractava d’un visitant del parc que volia obtenir uns envejables plànols aeris de la vertiginosa baixada de l’escuderia del cavallino rampante.
Els Mossos d’Esquadra es mantenen en guàrdia davant l’ús inadequat de drons recreatius, un fenomen que els últims anys no ha parat de créixer i que pot derivar en situacions de perill si no s’actua amb precaució.
El més probable és que el pilot del dron que va decidir sobrevolar l’atracció de Ferrari Land desconegués la normativa que impedeix fer volar drons en zones on hi ha grans aglomeracions. La majoria de les incidències amb què es troben els Mossos són fruit del desconeixement. Usuaris que s’animen a sobrevolar zones freqüentades com la Rambla de Barcelona per obtenir la millor panoràmica sense ser gaire conscients del risc que suposa per als transeünts en cas que l’aparell s’espatlli i caigui a terra.
Al gener al Camp Nou, al partit entre el Barça i Las Palmas, els Mossos van identificar un home, també turista, que va fer volar un dron per l’estadi just quan es va acabar el partit. La policia el va poder localitzar i li va requisar l’aparell. Tampoc no sabia que això no es podia fer. “Fer volar un dron en una zona urbana o en llocs amb grans aglomeracions suposa un risc evident per a les persones. Aquests aparells cada vegada tenen més elements de control per mantenir-se en l’aire, però no deixa de ser una aeronau que si cau pot fer molt de mal”, subratlla el cap de la unitat de transports dels Mossos, Joaquim Bayarri. En aquestes situacions, els agents aixequen actes administratives i tramiten l’expedient a l’AESA
La majoria de les incidències tenen a veure amb usuaris que desconeixen les normes
Multes per fer volar drons a Ferrari Land, el Camp Nou, comissaries de policia i aeroports
(Agència Espanyola de Seguretat Aèria), que s’encarrega d’interposar les sancions. Les multes s’estableixen en funció del risc que han suposat per a la població.
Els Mossos han afegit els drons al conjunt d’amenaces a tenir en compte en els seus dispositius de seguretat. El 5 d’abril la comissària dels Mossos de Sant Martí va donar l’alarma després de detectar que un dron sobrevolava les seves dependències. Va resultar ser un turista nord-americà que pretenia tenir una bona presa de la torre Agbar i pel camí va decidir gravar també uns plànols de la comissaria dels Mossos. L’individu desconeixia la normativa i tampoc no sabia que vulnerava un espai restringit com són les dependències policials. Va ser sancionat.
Tot i així, no sempre és fàcil localitzar l’usuari del dron. A l’última edició del Mobile World Congress els Mossos van observar a la plaça Espanya dos drons planejant per la zona. Només van poder localitzar el propietari d’un, i en aquest cas va tornar a ser un turista despistat. Tot i això, l’altre va ser il·localitzable. L’intendent Bayarri destaca la dificultat de trobar una persona que està pilotant un dron i que pot ser molt
lluny o, fins i tot, estar amagat en algun lloc malgrat que l’aparell estigui volant sobre els nostres caps.
Més difícils es presenten les incidències relacionades amb els avions i els aeroports. El 9 i el 10 d’abril hi va haver dos episodis relacionats amb drons que van quedar sense resoldre. Un pilot d’avió de la companyia Iberia va donar l’alarma, quan volava sobre la zona de Sabadell, perquè va albirar a una altura de 5.000 peus un aparell teledirigit. Els Mossos van rebre l’avís però la impossibilitat de traçar unes coordenades exactes va frustrar la localització del pilot del dron. L’endemà va passar una cosa semblant. Un executiu del servei de l’aeroport del Prat va trucar per informar que a la desembocadura del Besòs, a 1.000 peus d’altura, es va observar el vol d’un dron. La patrulla es va dirigir a pentinar la zona però no va aconseguir trobar l’amo de l’aparell.
La llei de navegació aèria és molt estricta amb les interferències o molèsties que puguin provocar la desviació de vols o l’alteració de rutes comercials. “Si per culpa d’un dron un vol ha d’alterar la ruta o fer maniobres a l’aeronau, la sanció pot arribar als 225.000 euros, i el responsable és el propietari del dron perquè la incidència és molt greu”, avisa l’intendent Bayarri.
Els Mossos recorden que està prohibit fer volar un dron a una distància de menys de quatre quilòmetres de grans aeroports. De fet, el pilotatge d’aquests aparells està vetat en zones properes a grans infraestructures i zones habitades. Així, en estacions de transport públic, autopistes, autovies, vies de tren, petroquímiques i elèctriques, la distància mínima per maniobrar un dron és de 150 metres. Una altra qüestió és l’altura. Els drons recreatius tenen prohibit sobrepassar el límit de 120 metres.
Malgrat que hi ha una normativa per als professionals que piloten drons, encara queda molt camí per recórrer per implementar una regulació per als drons recreatius.
Pel que sembla, la Comissió Europea està treballant en un marc normatiu comú per als països comunitaris que podria culminar el 2019.
Mentrestant, la policia reclama responsabilitat als usuaris que utilitzin drons i als pares que optin per regalar aquests artefactes als seus fills. Un dels aspectes que avisen és que la falta de perícia no és eximent de responsabilitat en cas d’accident o de negligència. “El pilot ha de saber actuar i respondre amb seguretat. Un dron no és una joguina; és una aeronau”.