Les proclames masclistes i racistes al món de l’esport
Les proclames masclistes i racistes deixen fora de joc els seus autors
Ilie Nastase va demostrar amb el seu comportament durant l’eliminatòria de la Copa Federació de Tennis entre la Gran Bretanya i Romania i amb les seves declaracions racistes sobre el fill de la tennista Serena Williams que el fet d’haver estat una estrella de l’esport no eximeix ningú de ser un energumen i comportar-se com a tal.
Esclar que el romanès no és l’únic personatge del món del tennis que ha estavellat la bola a la xarxa amb les seves declaracions. Sense anar més lluny, Novak Djokovic –actual número 2 del món–, quan li van preguntar si homes i dones havien de cobrar el mateix, va respondre que “l’ATP hauria de lluitar per més diners perquè les estadístiques mostren que tenim molts més espectadors en els partits d’homes. Aquesta és una de les raons per les quals penso que (els homes) hem de guanyar més”.
També el tennista Ernests Gulbis es va manifestar en contra que les dones siguin tennistes professionals. Segons el letó, “una dona necessita gaudir una mica més de la vida. Necessita pensar en la família. Necessita pensar en els fills En quins fills pots pensar fins als 27 anys si jugues a tennis? És dur per a una dona”, va dir Gulbis. Però els tennistes espanyols també van tenir un problema amb els seus nivells de testosterona quan la Federació Espanyola de Tennis va anunciar que Gala León seria la nova seleccionadora de l’equip de Copa Davis. Fernando Verdasco va dir que “no és per anar en contra seu –no, esclar–, però sempre que es pugui (el capità) ha de ser un home”. I a Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafa Nadal, va semblar que el preocupava el que pogués passar dins del vestidor si l’entrenador era una dona: “Tenir una dona al capdavant de la Davis no és normal, perquè no coneix el circuit masculí, i als equips de Davis es passa molt de temps als vestidors amb poca roba, i amb una dona no deixa de ser estrany”.
Però, esclar, no només en el tennis hi ha a qui li patina el fre. Al jugador de futbol Kerem Demirbay, per exemple, no li va agradar que una àrbitre l’expulsés en un partit, i
va dir que “les dones no tenen lloc en el futbol masculí”. Però a Demirbay també li va treure targeta vermella el seu equip. Després d’aquestes declaracions, el seu club, el Fortuna Düsseldorf, va obligar el jugador a arbitrar un partit de futbol femení com a càstig. I sense sortir del món del futbol, fa pocs dies, un il·lustre d’aquest esport, l’exentrenador del Sevilla i exseleccionador de l’Argentina, Carlos Salvador Bilardo –el del famós “trepitja’l, trepitja’l!”–, es despatxava sobre l’augment de denúncies per abusos sexuals a l’Argentina i assegurava –en un programa de televisió– que “una dona no pot anar vestida com vulgui. N’hi ha moltes que van molt provocatives. A la platja, que una dona vagi com vulgui, però al carrer no es poden vestir com vulguin perquè inciten a la violació”. Bilardo va ser el mateix que va deixar anar aquesta altra perla sobre la conveniència que els jugadors mantinguessin relacions sexuals abans dels partits: “No estic d’acord que els jugadors no tinguin relacions sexuals abans dels partits. Mentre les dones es posin a sobre, tot anirà bé”.
Un altre que es va sentir amenaçat per una dona va ser el pilot de Fórmula 1 Sergio Pérez. El 2014, quan corria per a Force India, es deia que la pilot Susie Wolf potser s’incorporaria a l’escuderia. Pérez, després de dir que Wolf era “una gran pilot”, va voler matisar les seves declaracions i va afegir que “no esperem grans coses d’ella”. I quan li van preguntar si li agradaria compartir equip amb una dona, va respondre: “Imagina-t’ho, si et guanya una dona ja és el súmmum. Val més que se’n vagi a la cuina”.
“Sempre que es pugui, el capità de l’equip de Copa Davis ha de ser un home”
“Al carrer, les dones no es poden vestir com vulguin perquè inciten a la violació”