De la tenda de campanya al luxe
Els càmpings catalans van sumar 3 milions de turistes i 16 milions de pernoctacions el 2016, la meitat a la demarcació de Girona
Anys abans del boom del turisme a la Costa Brava, el 1953, un grup d’estrangers van demanar a l’empresari de Palamós Juan Farré de passar la nit en uns terrenys que tenia al costat de casa seva, a la Fosca. Aquell mateix any, Farré va llogar una parcel·la de 17.000 metres quadrats a Sant Antoni de Calonge per ubicar-hi un càmping, però no va ser fins al 1958 que el Ministeri d’Informació i Turisme, que era l’encarregat de donar els permisos per a aquest tipus d’allotjaments, el va autoritzar a instal·lar “un campament de turisme”, amb capacitat per a 400 acampadors. Va ser al litoral de Girona on es van escriure les primeres pàgines del fenomen campista a Espanya. I continua obert el Costa Brava, l’establiment en funcionament més antic de l’Estat. “Al principi no hi havia aigua calenta, ni piscina, molt pocs vàters i banys i només s’acampava en tenda”, explica Ester Herranz, que dirigeix des de fa 45 anys aquest allotjament de Sant Antoni de Calonge edificat el 1958 sobre una pineda propietat del seu avi.
Seixanta anys després, el sector ha fet un gir de 180 graus. Piscines que no tenen res a envejar a les dels parcs aquàtics, supermercats, cellers, pistes poliesportives, solàrium, bungalous equipats amb tota mena de serveis (microones, aire condicionat, rentaplats, mobiliari de disseny...), restaurants d’alta cuina, saló d’estètica... ja s’han integrat a aquest tipus d’allotjament, que el 2016 va rebre més de 3 milions de turistes a Catalunya, un 9,3% més que el 2015, segons dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat. Es tracta del perfil d’allotjament que va créixer l’últim any, per sobre d’hotels i apartaments turístics. Els càmpings catalans van sumar prop de 16 milions de pernoctacions, de les quals més de la meitat van ser a Girona.
Els establiments de Girona i Tarragona figuren en els millors rànquings del sector, i el gener van sumar 12 dels 16 premis atorgats a Espanya per l’Associació Alemanya d’Automobilistes (ADAC), que premia el confort de les instal·lacions. Segons el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, el secret no és cap altre que reinvertir els guanys. Explica que, de mitjana, els propietaris inverteixen uns 20 milions d’euros anuals a millorar les seves instal·lacions, que aquests darrers anys han anat dotant de mesures d’eficiència energètica, estalvi d’aigua o contra la contaminació lumínica. L’última tendència, el glamping, etiqueta que neix de la fusió de les paraules
glamur i càmping i que ofereix un plus de luxe als clients, està guanyant adeptes en el sector.
El càmping El Delfín Verde ha fet una forta inversió els dos últims anys a construir un centenar d’allotjaments de luxe. “La demanda és més alta que no s’esperava i per als mesos de juliol i agost ja no queda cap plaça lliure”, afirma el seu director, Antonio Bros, que destaca l’alta fidelitat del client campista. La meitat repeteixen.
El glamping és l’últim punt d’inflexió d’un sector que ja va viure el seu primer gran canvi a la dècada dels noranta amb l’aparició de les mobile homes (cases sobre rodes) i els bungalous. “Va ser la primera gran revolució perquè va obrir aquest tipus d’allotjament a una clientela que no era l’habitual”, afirma l’especialista en el sector Agustí Valls.
El principal repte de futur passa per atreure més clientela nacional. Actualment només el 5% dels catalans i espanyols asseguren que han visitat un càmping alguna vegada, xifra que encara està molt lluny de les de països com Dinamarca, Holanda o Alemanya, que superen el 20%. “Volem ser els grans parcs vacacionals del país, però continuem sent uns desconeguts per al client nacional”, es lamenta Gotanegra. Amb l’objectiu de potenciar l’oferta i sumar clients, molts establiments han optat per especialitzar-se en diverses temàtiques (cicloturisme, golf, enoturisme, esports nàutics .... ). L’altre gran repte passa per allargar les temporades per amortitzar les inversions. Per fer-ho, el sector es promociona a nous mercats com els països escandinaus, que solen tenir vacances fora dels mesos estivals.
Els reptes del sector són atreure clientela nacional i allargar la temporada, molt concentrada a l’estiu