Les lliçons de la fritada
Creix el nombre d’entitats de la Feria de Abril de Catalunya que exploten les casetes mitjançant subcontractes
L’olor de fritada aquest any és especialment intensa a la Feria de Abril de Catalunya. Aquesta observació no pretén vilipendiar aquesta festa. L’origen de l’olor de fritada té un caràcter transcendental: la seva anàlisi serveix per entreveure el futur d’aquesta celebració. L’inusitat protagonisme de la flaire que desprèn principalment l’oli escalfat una vegada i una altra respon al fet que cada vegada són més les entitats que subcontracten restaurants i empreses de càtering diverses perquè explotin les barres de les casetes. D’aquesta manera, subcontractant, els ingressos de les entitats són inferiors, però queden fora de perill de la pluja i altres imprevistos que puguin afectar la caixa enregistradora. A més, et salves de tots els problemes logístics. Únicament els Romeros, el Pastorcillo Divino, el Santo Ángel i altres històrics pesos pesants disposen avui dia de gent per tirar endavant la fira a la manera antiga, a còpia sobretot de bona voluntat.
I si bé tradicionalment les entitats de tota la vida ubiquen les cuines a la part del darrere de les casetes, els restaurants entenen que la millor manera d’atreure l’atenció consisteix a instal·lar els fogons, les planxes i les fregidores de cara a l’exterior, al costat de la porta, entre xoriços, botifarrons i altres embotits penjant en rastelleres disposades per a la salivació. En actitud showroom folklòrica. El resultat és que una espessa fritada envolta la gent que passeja aquests dies pel firal instal·lat a la gran esplanada del Fòrum, una fritada tan poderosa que ofega la pudor que prenen de tant en tant aquesta llunyana zona de la ciutat. Això, entre la multitudinària assistència registrada durant aquest llarg cap de setmana, genera tanta indiferència com pesar. Si tant et molesta no et posis davant de les peroles, coincideixen els uns i els altres.
Gent d’entitats que sumen dècades tirant endavant aquest muntatge detalla darrere de les casetes, entre els bastidors de la festa, en veu baixa fins que les cerveses del migdia desfermen les llengües, que el problema a la Feria de Abril de Catalunya és que tot es continua fent com sempre es va fer, que aquelles estampes de dones plenes de nostàlgia trossejant chocos per amor a l’art ja no s’estilen, que malgrat el pas del temps tot continua muntant-se i orquestrant-se de la mateixa manera que en aquella molt llarga època de l’ara imputadíssim expresident de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (Fecac), Francisco García Prieto. Potser ja es van relaxar algunes formes antigament molt exagerades. Ja no s’escorcollen els cotxes de les entitats als accessos a fi de comprovar que no porten menjar de l’exterior, a fi d’assegurar-se que la compressin tota al magatzem central disposat per l’organització. Aquí l’anonimat s’estila molt perquè totes les confessions tenen tints de conspiracions.
A l’actual president de la Fecac, Daniel Salinero, no li agrada que recordin que va ser el mateix García Prieto qui el va presentar en societat com el seu futur successor. Salinero prefereix subratllar que la seva junta va denunciar l’expresident. “A Catalunya hi ha tres presidents que no hi ha qui els mogui: Pujol, García Prieto i Núñez”, va dir una vegada, quan els anava molt millor, l’expresident de la Generalitat al de la Fecac. Una de les tafaneries d’aquesta fira és que al fill de García Prieto no el van deixar posar aquest any la parada de rebujitos que posava cada any. El cert és que el veto es va fer esperar uns quants anys. Ara aquella parada de rebujitos la porta una persona molt més afí a l’actual cúpula de la Fecac. És al mateix racó del firal. En lloc d’El Rincón del Rebujito es diu Mi Rebujito.
“I aquella gent de sempre que ho feia tot amb tanta bona voluntat es fa més gran, fins i tot es mor –prossegueixen detallant les llengües darrere les casetes–. A més a més, fins no fa gaire les institucions cuidaven a la Fecac com si fos una criatura. Però la Diputació va passar d’atorgar-li unes subvencions de sis xifres a a desnonar-la dels despatxos que tenia al carrer Mallorca. Ja no tenim cap credibilitat política. Això, en els temps de García Prieto, no hauria passat mai. De fet, si García Prieto es presentés a les eleccions de la Fecac, que ja toquen aquesta tardor, podria guanyar-les sense problema. Després veuríem el que passaria però... Fa falta que algú faci un pas endavant i lideri el canvi. Cal modernitzar i professionalitzar tot això. Però això no deixa de ser una feinada. De tota manera hi ha gent que s’ho està pensant... perquè a aquesta fira hi continua venint molta gent”. I prova d’això és que l’Assemblea Nacional Catalana i Societat Civil Catalana aquest any són presents a la Feria de Abril de Catalunya. ERC va muntar la Bodega Republicana, on no es veuen les seves sigles. I el PDECat també torna després d’uns quants anys d’absència convergent... Però ni els uns ni els altres no estan aconseguint que la gent ompli les seves casetes.
Els restaurants s’estimen més disposar les cuines de cara a l’exterior per cridar l’atenció de la gent Tant l’Assemblea Nacional Catalana com Societat Civil Catalana tenen problemes per omplir els seus recintes