Marcats per la Maddie
El poble de Praia da Luz vol treure’s de sobre l’estigma de la desaparició de la nena, fa 10 anys
Marcats per la desaparició de la nena anglesa Madeleine Maddie McCann ara fa deu anys, els habitants de la localitat costanera de Praia da Luz, al meridional Algarve portuguès, miren de treure’s de sobre l’estigma d’aquest misteri que es va convertir en global.
“Tothom ja n’ha tingut prou, d’aquesta història. Ens agradaria que s’oblidés tot. La imatge d’aquest lloc tan bonic ha quedat enterbolida per aquest tema, i això és totalment injust”, es lamenta Ron Clark, un exsoldat britànic de 68 anys. “Praia da Luz no es mereix això, ja hi ha prou notícies falses”, replica l’escriptor londinenc David S. Jones, de 72 anys, que en fa 45 que hi viu.
Tots dos seuen en un pati a l’ombra del supermercat Baptista, on molts compatriotes seus van a llegir diaris com The Daily Mirror o a prendre el te. La qüestió escalfa els ànims i fa sortir ls exiliats britànics de la seva flegma habitual.
A 200 metres d’allà, les persianes
Entre els habitants, dos terços dels quals són britànics, hi ha pocs partidaris dels pares de la nena
de l’apartament 5A del complex hoteler Ocean Club estan abaixades. En una de les seves habitacions va ser on va desaparèixer Madeleine Maddie McCann el 3 de maig del 2007. La nena, que llavors tenia quatre anys, es va quedar allà mentre els seus pares sopaven amb una parella d’amics en un restaurant proper.
Segrest, mort accidental o homicidi? Una dècada i centenars d’interrogatoris i recerques més tard, el cas de la Maddie continua sent un misteri per a les policies portuguesa i britànica.
Els pares de la nena, Kate i Gerry, que van arribar a ser acusats per les autoritats portugueses i després exculpats, sempre han manifestat que creuen que la seva filla va ser segrestada i podria ser viva. Aquest desè aniversari “és un marcador de temps aterridor, de temps robat”, va escriure a Facebook la mare, Kate McCann.
“No l’hem oblidada. Cada diumenge resem per la Maddie, així com per tots els nens desapareguts”, assenyala un altre britànic, John Payne, de 76 anys, membre de la parròquia anglicana. L’únic rastre visible per tot arreu és la inscripció “Stop al circ McCann” als senyals de circulació, que reflecteix fins a quin punt les persones que han vist la seva vida alterada pel cas n’estan ben tipes.
De gent que doni suport als McCann n’hi ha poca, en aquest antic poble de pescadors de l’Algarve, que es va convertir en un petit paradís per als britànics, avui dos terços dels seus 3.500 habitants. El que explica aquest rebuig és que un incident tan publicitat va foragitar els turistes del poble, especialment els que tenien nens petits, durant els primers anys després de la desaparició. “El sector hoteler va patir durant tres o quatre anys. L’Ocean Club va perdre molts clients i altres hotels també”, es lamenta Nuno Luz, el vicealcalde. L’Ocean Club va acomiadar una part del seu personal. Dels 400 empleats de l’època, només en queden una vintena.
“És un lloc segur, jo hi torno regularment amb els meus tres fills”, explica amb un somriure Jo White, britànica de 38 anys. Alguns turistes també hi van per descobrir els llocs de la desaparició de la Maddie.
Un sexagenari britànic resident, apassionat pel cas, i que s’estima més no dir el seu nom, organitza visites guiades gratuïtes per aquells llocs. Però adverteix que “no són tours per a turistes, sinó per als experts del cas Maddie”.