La història narrada en imatges
Daniel Venteo publica una ‘Autobiografia de Catalunya’ a través dels documents
La història s’acostuma a explicar a través de la paraula, i el format habitual són els llibres d’assaig, però també es pot fer a través de la fotografia, els plànols, els mapes, els cartells, els dibuixos i els manuscrits. És el que ha fet l’historiador Daniel Venteo amb Autobiografia de Catalunya, una edició de luxe d’Enciclopèdia Catalana en què deixa que parlin per si soles les 900 imatges recollides al llarg de més de 400 pàgines.
“És un nou relat temàtic en què els pergamins i els cartularis de privilegis reials dialoguen amb documents, sovint modestos, sobre la vida quotidiana”, diu Venteo en un curt pròleg que dona pas els deu blocs temàtics, més centrats en aspectes socials que en polítics. Els documents procedeixen de fins a 180 arxius, des de la Biblioteca Nacional de França i la Vaticana fins a petits arxius comarcals o col·leccions particulars. Hi apareixen els grans documents de la història del país, com el decret de Nova Planta i el tractat del Pirineu, al costat d’altres, com un bitllet de tren o la carta d’un presoner d’un camp de concentració. Alguns materials no s’havien mostrat mai i molts d’altres són amb prou feines coneguts. El resultat és que es pot llegir la història de Catalunya des de l’edat mitjana fins a l’actualitat a través de les imatges.
El llibre s’obre amb un capítol dedicat als símbols nacionals (bandera, llengua catalana, himne, Sant Jordi, 11-S). S’hi recull la pàgina del Liber maiolichinus de gestis pisanorum (que és a la Biblioteca Universitària de Pisa), del segle XII, on per primera vegada se cita el terme “Catalonia” i també es parla dels “catalanicus heros” i de Ramon Berenguer com a “dux catalensis”. Però també hi apareix el privilegi reial atorgat per Pere II el Gran a la ciutat de Barcelona el 1284 i les Homilies d’Organyà, del segle XIII, un dels primers textos literaris redactats en català.
El capítol dedicat al territori i els seus límits recull des d’un esborrany manuscrit de L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer, fins al mapa més antic que es conserva de Catalunya: Nova principatus cataloniae descriptio, fet cap al 1602-1605 pel gravador Jan Baptist Vrients, a Anvers.
Entre els plànols recollits n’hi ha un d’Espanya –bastant difós darrerament– del geògraf liberal Jorge Torres Villegas, del 1852, que distingeix quatre territoris: “España uniforme o puramente constitucional” (que recull les províncies de l’antiga corona de Castella), “España incorporada o asimilada” (corresponent al que era la Corona d’Aragó: Catalunya, Aragó, País Valencià), “España foral” (País Basc) i “España colonial” (que inclou les illes Filipines, Cuba i les possessions de l’Àfrica).
No se segueix un ordre cronològic, sinó temàtic, cosa que permet, per exemple, dedicar un capítol a retrats de catalans. De vegades resulta xocant la contraposició d’imatges: les fotos de Brangulí de nens refugiats a Sant Felip Neri durant la guerra del 1936 apareixen al costat d’altres fotos fetes
Un llibre del segle XII, a la biblioteca de Pisa, ja cita el terme “Catalonia” i parla dels “catalanicus heros”
uns dies després, quan una bomba sobre aquestes dependències va matar 40 nens. I, al costat, un dibuix dels bombardejos del 1938 fet per un nen de l’escola de La Salle de Girona (rebatejada llavors com a grup escolar Carles Marx). De la postguerra és un altre document interessant: el certificat de defunció de Walter Benjamin a Portbou, el 1940, on s’amaga que es va suïcidar.
La pluralitat de documents es converteix en un atractiu. I això permet saltar des dels dibuixos amb miniatures de la Bíblia de Sant Pere de Rodes (avui conservada a París) fins a la foto del primer vehicle de Barcelona (amb matrícula B-1), un Berliet del banquer Rupert Garriga que circula per la Rambla el 1907; del cartell del primer vol Barcelona-Palma, del 1920, que es feia en 1 hora i 13 minuts, al mapa de Barcelona que ubica les barraques i les coves que hi havia el 1957 (allotjaven unes cent mil persones); de la referèn- cia més antiga de la Patum de Berga (ordinació del 1454 sobre la processó de Corpus) a l’orla de la promoció de Dret en què apareix Josep Pla; de les fotos de nens explotats a les fàbriques a principis del segle XX a imatges dels primers turistes per la Costa Brava.
L’última pàgina inclou el telegrama que diversos diputats envien a Pau Casals el 1954 per proposar-lo com a president de la Generalitat a l’exili. No va acceptar i ho va ser Tarradellas.