La segona vida dels llibres
Divuit quioscos de Barcelona comencen a vendre exemplars de segona mà a cinc euros
No sortiran a la llista dels més venuts. Alguns perquè ja hi varen ser, d’altres perquè als clàssics no els cal aquesta medalla. Passat el seu moment de glòria (que en el cas dels llibres dura més dels clàssics cinc minuts), van quedar a la prestatgeria d’algú que ja no hi és, o al magatzem d’un drapaire. Podrien haver acabat als Encants, o en una llibreria de vell. El problema és que allà hi ha massa material, muntanyes i muntanyes on es perden. I si no n’és un expert, el comprador no sap trobar allò que vol.
Com es pot acostar el llibre de segona mà al lector? Al lector empedreït, aquell que es cruspeix una o dues novel·les per setmana, però no sempre se’n pot permetre el preu. L’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona ha iniciat un projecte pel qual divuit quioscos de la ciutat posen a la venda deu llibres a cinc euros cadascun. Només deu, perquè es vegin bé. Els serveixen gairebé en safata. De fet, es presenten en una caixa de fusta, vora els diaris. Són llibres seleccionats, en bon estat, que van rotant periòdicament, perquè el gènere sempre variï. Ara s’està dissenyant una aplicació que localitzi aquests punts de venda. N’hi ha a la plaça del Mercat del Clot, a carrers com Berlín, Bruc o Muntaner, la Gran Via. Si la cosa funciona, se n’afegiran més.
La idea és d’Ernest Callís, que es va posar en contacte amb Jordi Bastardas, vocal del departament comercial del gremi. Bastardas porta un quiosc al carrer Escorial, a l’altura de Camèlies. La setmana passada, al seu calaix de fusta hi havia, entre altres llibres, El juego de Gerald, de Stephen King, Viviré con su nombre, morirá con el mío, de Jorge Semprún, La meitat de l’ànima, de Carme Riera, i algun de Henning Mankell. Diu que encara falta que la gent sàpiga que hi ha la possibilitat d’adquirir-los i s’hi acostumi: “N’hi ha que fa vint anys que venen per aquí i mai no ho pregunten; si els canvies el diari de lloc no el veuen i passen de llarg”.
La iniciativa va engegar al febrer, i les vendes no han parat de créixer. Al març facturaren sis- cents euros, uns vuit-cents a l’abril; i això que hi havia la Setmana Santa, que no treballen. El sistema és el següent: Callís, que venia llibres de segona mà a Costa Rica, visita els seus antics proveïdors, o les persones que buiden pisos i no saben què fer de les biblioteques. Tria els títols atractius per als devoradors de novel·les. Títols que no siguin súper-bestsellers com L’ombra del vent, perquè llavors ja els hauran llegit i no els interessarà comprar-lo. “Són destil·lats de qualitat”, diu. Els distribueix entre els quioscos i les copisteries d’algunes facultats. I de seguida que se’n venen tres en un mateix punt, els reposa, de manera que sempre se n’hi exposin deu. O vint, el dia de Sant Jordi. Es renoven setmana rere setmana, perquè l’oferta es vagi regenerant.
Al quiosc del carrer Londres amb Avinguda Sarrià hi ha De vidas ajenas, d’Emmanuel Carrère, La increíble y triste historia de la cándida Eréndida y de su abuela malvada, de García Márquez, La ridícula idea de no volver a verte, de Rosa Montero. Explica Gerard Ferrando que qui va al quiosc sol tenir el xip de gastar xavalla. Quan el llibre que acompanya un diari supera els deu euros, per exemple, s’ho repensen.
La crisi de la premsa posa en perill el negoci dels quioscos. A Barcelona el 30% han tancat en cinc anys. Per això, per sobreviure, s’estan convertint en una mena de minisupermercats, on venen des refrescos fins a tabac, passant per llaminadures i bosses de platja en què hi diu “Barcelona”. Miquel i Kilian Díaz són pare i fill, i en regenten dos, un al carrer Fontcoberta, amb clientela habitual, i un altre a l’avinguda Tarradellas, a Francesc Macià. Treballen de sis del matí a nou del vespre. Quan venen un llibre de segona mà, en fotografien la coberta i l’envien al grup de WhatsApp que comparteixen amb els altres quiosquers, per registrar una relació de les operacions. Entre d’altres, han venut El ocho, de Katherine Neville, Chesil Beach, d’Ian McEwan i El joc de l’àngel, de Ruiz Zafón.
Arriba una senyora amb molta classe i pregunta per les targetes de l’autobús. S’entreté amb La historia del amor, de Nicole Krauss, però li crida més l’atenció la portada florejada de Sentido y sensibilidad, de Jane Austen. Cinc euros li sembla un bon preu. Els llibres tenen més vides que un gat. I qui sap, potser també són capaços de fer reviure altres sectors.
Es tracta de llibres seleccionats, en bon estat; es renoven cada setmana perquè l’oferta es vagi regenerant