Escalante al D’A
‘Sangre’, el debut d’un dels grans del nou cinema mexicà, a la Filmoteca
I continuen les sessions del D’A, que acosta a Barcelona el cinema més inquiet i trencador del moment. El certamen –que finalitzarà les sessions diumenge vinent, 7 de maig, amb la molt premiada (i esperada) Estiu 1993 ,de Carla Simón– ofereix avui mateix, com cada dia de festival, una dotzena de pel·lícules amb mèrits propis per ser-hi, en qualsevol de les seves tres pantalles principals: les dues de l’Aribau Club i la del Teatre CCCB. Però, posats a destacar un títol per avui, el buscarem en una altra de les seves pantalles, la quarta, podríem dir, la que sorgeix de la col·laboració del D’A amb la Filmoteca de Catalunya, on té lloc la retrospectiva dedicada a Amat Escalante, un dels noms propis del D’A d’aquesta edició. Una de les veus pròpies més destacades i originals del nou cinema mexicà. Escalante, que va néixer a Barcelona el 1979, ciutat on també va estudiar cinema (malgrat que renega de les escoles), ha tingut sempre una plataforma privilegiada en esdeveniments com Venècia i Canes. El seu cinema, potser per singular i trencador, no sol trobar una distribució fàcil. De fet, amb l’excepció de Heli (2013), una brutal reflexió sobre la violència al seu país, cap dels seus altres tres llargs no ha estat estrenat prèviament a Espanya. En col·laboració amb la filmoteca, el D’A ha ofert –està oferint– l’oportunitat de conèixer aquesta obra d’una radical originalitat. Avui, a les 20 hores, es projecta Sangre (2005), la seva òpera prima. Una mirada descarnada a la vida matrimonial i un film que va valer al mexicà un premi al festival de Canes.