El derbi més europeu
Madrid i Atlètic, amb dubtes i un mateix objectiu: no encaixar cap gol
No hi ha cap derbi europeu amb més substància ara mateix que un Reial Madrid-Atlètic. Per quarta vegada en tres anys els dos equips de la capital espanyola tornen a veure’s les cares en la màxima competició continental. Les tres vegades precedents el Madrid es va imposar, però sempre amb molts problemes. L’aparellament de semifinals d’aquesta edició ha evitat una possible tercera final entre els dos equips com les de Lisboa 2014 i Milà 2016. En les apostes el Madrid és lleugerament favorit. Té l’avantatge psicològic d’haver-se sabut comportar més bé en els enfrontaments anteriors i la seva plantilla sembla més compensada, sobretot perquè l’Atlètic arriba amb una defensa improvisada a causa de les lesions.
Tots dos equips van a aquesta semifinal sense haver pogut aparcar els seus interessos a la Lliga. La derrota al clàssic obliga el Madrid a fer esforços intensius cada tres dies si vol aconseguir un doblet que no ensuma des de fa 59 anys. L’Atlètic també va a totes, en aquest cas amb el Sevilla, per assegurar la tercera posició de la Lliga i evitar jugar la prèvia de la Champions a l’agost amb l’estadi de La Peineta encara en obres.
Si el problema de l’Atlètic és d’escassetat –s’ha de conformar amb Savic de lateral dret ateses les baixes dels titulars, Juanfran i Vrsaljko– el del Madrid és d’abundància. Zidane ha de lluitar amb una paradoxa que n’hi ha per tornar-se esquizofrènic. La segona unitat juga millor que els titulars i l’afició li reclama que faci jugar els que estan més bé, sense parar-se a mirar els noms, un pecat que la llotja perdona poc. Amb aquesta situació, la millor notícia que ha pogut rebre el club blanc ha estat la lesió de Bale, que permet a Zidane deslliurar-se de la controvertida BBC (Bale, Cristiano i Benzema) i guanyar un lloc al centre del camp, més útil que mai perquè l’equip no es parteixi contra un rival tan combatiu com l’Atlètic.
Tot indica que l’escollit serà Isco, potser el jugador en més bona forma de l’equip i el símptoma clar de la paranoia en què s’ha instal·lat el club. Isco va passar d’heroi majúscul a Gijón i Riazor a no jugar ni un minut ni en el clàssic ni contra el València dissabte. Al Calderón a la Lliga el malagueny va ser també el millor i el Madrid es va emportar una victòria molt clara (0-3) amb Isco com a mitja punta indetectable per als blanc-ivermells.
Zidane no bada boca sobre l’alineació i continua amb el seu discurs avorrit i monòton. Per ell tots els jugadors són magnífics i estan encantats amb el seu sistema, no hi ha cap debat sobre per què juga aquest o l’altre i l’eliminatòria està al 50 per cent. El francès sempre regala elogis al rival: “L’Atlètic millora cada any i sempre ens posa en dificultats”.
El problema més important que se li endevina al Madrid és la seva fragilitat defensiva. No hi ha partit que no concedeixi ocasions, cosa molt perillosa a la Champions. Zidane n’és ben conscient: “És veritat que l’adversari ens arriba amb facilitat i que no mantenim la porteria a zero com l’any passat. In-
ZINÉDINE ZIDANE
MALA DEFENSA L’adversari ens arriba amb facilitat, però no ho podrem evitar completament”
EL RIVAL Ens coneixem molt bé. No inventarem res. Ells milloren cada any”
DIEGO SIMEONE
LA MOTIVACIÓ La meva preocupació és formar un equip que jugui com un seguidor de l’Atlètic”
EL REPTE Serà un partit ajustat. Qui col·loqui millor les seves peces, jugarà millor”
tentarem evitar tan com puguem que el rival ens ho compliqui, però no ho podrem evitar mai del tot. Això és futbol i els contraris tenen les seves armes per fernos mal, però esclar que és un objectiu deixar la nostra porteria a zero”.
Si Zidane es mostra mesurat i no perd mai el somriure sigui quin sigui el partit que té al davant, Diego Simeone apel·la al factor emocional en les grans cites. Ja no amolla la cançó del “som l’equip del poble”, tan habitual els seus primers anys al capdavant de la nau blanc-i-vermella –ja fa més de cinc anys que és en una banqueta que solia cremar els seus propietaris–, però sí que li agrada tocar altres tecles populistes: “La meva gran preocupació és formar un equip que competeixi com qualsevol seguidor de l’Atlètic de Madrid”, va deixar anar.
El Cholo no repeteix mai les rutines quan perd, però sí que manté altres claus que li sembla que poden servir per intimidar l’adversari, com fer en la roda de premsa a l’estadi del rival, en aquest cas el Santiago Bernabeu, on li ha anat molt bé a la Lliga –ja fa quatre temporades que no hi perd– però fatal a la Champions, eliminat per un gol de Chicharito Hernández en el minut 88 a la ronda de quarts de final de fa dos anys.
Simeone tampoc no va voler donar pistes sobre el seu onze i, de la mateixa manera que Zidane, aventura “un partit complex”. “Des del punt de vista tàctic, qui col·loqui les peces més be el seu equip jugarà millor. La clau podria ser saber aprofitar els espais”.