El Reus enfonsa el Nàstic amb una urpada
El Nàstic ahir es va merèixer com a mínim l’empat contra el seu etern rival, el Reus Deportiu, però el futbol no entén de justícia (0-1). En el seu únic xut entre els tres pals i al minut 90 els de la capital del Baix Camp van enviar temporalment els de Tarragona al purgatori, en zona de descens a Segona B. Máyor va aprofitar un bon contraatac i va posar fi a gairebé sis partits del seu equip sense marcar. Abans ho va intentar fins a la desesperació l’equip de Juan Merino, amb més intensitat i amor propi que futbol. Al davant, un Reus que va venir al Nou Estadi a buscar descaradament l’empat. Però es va trobar amb tres punts que l’allunyen de la zona de descens, ara situada a quatre punts, els mateixos que el separen del seu veí.
El partit també va tenir polèmica, amb un gol de Xavi Molina al descompte, després del 0-1, que va anul·lar el col·legiat per un clar fora de joc. Però la història dirà que el Reus, amb el pressupost més baix de la Segona Divisió espanyola, va ser capaç de guanyar a Tarragona, davant 12.541 aficionats, en un partit tan dramàtic i emocionant com lleig pel que fa a l’aspecte estrictament futbolístic.
El millor del partit, sens dubte, va ser el porter Edgar Badia, que va estar immens sota pals i va ser capaç d’evitar un gol cantat a cop de cap de Perone amb una mà miraculosa amb el 0-0 al marcador. El porter barceloní també va aturar un gran xut d’Emana des de fora de l’àrea.
Al final, després d’un desenllaç tan emotiu, hi va haver bogeria col·lectiva a l’equip ganxet i tristesa angoixant en els pelacanyes, enfonsats al mig del camp i agraint alhora el suport de la seva afició.