“D’aquí vint anys conduir serà com avui muntar a cavall”
Em dic Mar Rodríguez (Hershenson de casada) i soc de Barcelona. Edat? Encara estic emprenent. Visc davant de G o o glei veig cotxes sense conductor, robots i d ronsal meu carrer cada dia. Sial avida no treus alguns zeros, no obtindràs mai deus. Col·laboro
Vostè volia ser inventora des de petitona? El meu pare és metge a Barcelona i la meva mare, farmacèutica, però jo volia ser enginyera. I veure món. Vaig acabar enginyeria a l’Icade de Madrid i, l’any 93, me’n vaig anar a Stanford a passar unes vacances i donar-hi un cop d’ull.
Bon clima...
Sempre agradable. Ni calor ni fred.
...Per emprendre, també.
Una de les coses que he après és que la teva vàlua personal compta, però compta més encara l’entorn en què et mous. I avui tot passa allà, a Silicon Valley. Me’n vaig adonar aquell estiu i vaig decidir quedar-me a Stanford.
Costa un dineral estudiar i viure allà.
Per això, per tenir el visat, em vaig matricular en un màster i vaig trobar feina en una empresa de semiconductors que em va pagar el primer semestre. Després, vaig treballar a la universitat i així em va sortir de franc el màster i després el doctorat.
No va pensar a fer classes?
Esclar, i vaig ser professora a Stanford molt de temps, però això allà significa també emprendre i vaig muntar la meva primera empresa, Barcelona Design.
Sona molt barceloní.
Dissenyava microxips. Va ser un fracàs.
Ho sento.
Doncs no ho senti, perquè vaig aprendre molt i vaig conèixer el meu marit, que va resultar una bona inversió.
Enhorabona pel seu fracàs, doncs.
Després d’aquell primer fracàs, vaig crear dues empreses més: Sabiolabs i Revel...
I...?
Un gran èxit. Les vam vendre molt bé.
Per quant?
No puc dir-l’hi. Vaig firmar un contracte...
Vinga, que ara juga a casa.
...Diguem que amb això ja en tenia prou per no haver de tornar a treballar.
Bé! Però això és el que volia?
Volia fer el que faig, que és el que també fa tothom a Silicon Valley quan ja no necessita treballar: crear un fons per fundar empreses i invertir en idees. Cada dia és una aventura.
I com li va?
Aquesta vegada molt bé. El meu soci, Pejman Nozad, és un venedor de catifes...
Com a presentació, resulta suggestiva...
Va arribar a Califòrnia des de l’Iran i es va posar a rentar cotxes; després va entrar d’empleat en una casa de venda de catifes. Eren molt cares i les millorsen les noves només empresesles compraven tecnològiquesels que invertiende Silicon Valley, així que un dia li va dir al seu cap: “Per què no invertim també en empreses?”.
Suposo que no és tan diferent de les catifes, al cap i a la fi.
Suposa bé, perquè per encertar en això cal saber enginyeria –per a això hi soc jo– però també, i sobretot, cal tenir olfacte.
Com funciona l’olfacte?
Quan parlo d’olfacte inversor em refereixo a reconèixer patrons i excepcions en cada projecte. Vostè ha fet moltes entrevistes i segur que reconeix patrons: el que es va repetint en els personatges, i les excepcions en cadascun.
Ho intento.
Doncs el nostre fort és detectar l’excepcional. Invertim en deu empreses i l’important és que n’hi hagi una que sigui un gran èxit; dues o tres que vagin tirant, i la resta... oblidar-les aviat.
Un exemple d’aposta excepcional?
El meu soci, avui un mite a Silicon Valley, va començar apostant per Drop Box i ara en el nostre fons, Pear, tenim altres apostes molt boniques. Liquid Biopsy, per exemple, comercialitza una anàlisi de sang que diagnostica tumors abans de fer la biòpsia.
On veu el futur?
En la intel·ligència artificial. És el nou internet. Sobre ella s’està erigint tot el que canvia les nostres vides. Transport, biotecnologia, robòtica...
Sigui més concreta.
No sé si puc..., tenim algunes clàusules de confidencialitat.
Sigui una miiiica indiscreta, aleshores.
Tenim un robot que fa l’últim tram de les comandes. Porta els paquets que compres a internet fins a la teva porta.
No l’atraquen? Pobre robot!
Precisament el problema és que avui els paquets d’Amazon que els repartidors deixen a les portes els roben, així que en el futur trucaràs al robot i te’l portarà a casa de seguida... Uii! Em temo que ja he parlat massa.
Estem entre amics i no cregui que aquí la gent inverteix en aventures fàcilment.
Per això, demano aquí als emprenedors del meu poble que s’animin a brindar-nos projectes. Ànims! Que estem disposats a posar diners en el que valgui la pena i estic convençuda que aquí hi ha idees... Presenteu-me-les!
Està ficada en allò dels cotxes voladors?
Doncs esclar: hem invertit molt en drons i el cotxe sense conductor ja està a punt. Veig cada dia els de Google passejant pel meu carrer.
S’implantaran a poc a poc?
Primer hi haurà camions i vies reservades als cotxes sense conductor; després barris, ciutats i, a poc a poc, s’anirà prohibint la conducció humana. Al final, conduir serà com muntar a cavall avui. Un esport per a rics.
Silicon Valley té algun defecte?
Allà hi ha persones genials que llegeixen novel·les barates de ciència-ficció. I les fan realitat. No és alta cultura, però està canviant el món.