Els vistosos models de la gala del Met
La gala del Met es rendeix a l’extravagància de la dissenyadora Rei Kawakubo
Malgrat que ja sembla un tòpic, a aquesta convidada, que, de fet, és l’homenatjada amb permís de la gran Anna Wintour, li va com l’anell el dit el que cantaven els Burning de l’època canalla.
–Què fa una noia com tu en un lloc com aquest...!
En un món de paons... “On vas, Katy Perry?”, es van preguntar molts, amb el vestit que portava, a l’estil de la nòvia de Frankenstein, per gentilesa de John Galliano. És un simple pardal.
Des del punt de vista dels no iniciats en la cosmologia de les celebritats i en la seva aparença, ningú no l’hauria posat a la llista A d’aquest circ que desfila per la catifa vermella –blava, en aquest cas; Wintour marca diferències fins i tot en això– que cada començament de maig s’organitza a l’escalinata d’accés a l’enciclopèdic Metropolitan Museum de Nova York, per arribar a la gran gala del Met.
Aquella rara avis, enmig de tants éssers estrambòtics, es diu Rei Kawakubo, una dissenyadora japonesa, petita de mida, discreta en l’aspecte i el seu silenci, però reverenciada com un mite al sector de la moda, trencadora com poques de tradicions culturals i teòrica de l’asimetria.
Andrew Bolton, comissari en cap del Costume Institute i ideòleg de l’exposició organitzada gràcies al seu talent, afirma que Rei no acostuma a parlar: “Prefereix expressar-se pels seus dissenys”.
Com a la roda de premsa del matí de dilluns, on va ser i no va dir ni piu, a la nit va accedir a “la seva festa” d’aquella callada manera, que cantaria Pablo Milanés. Va desfilar davant les càmeres sense cridar l’atenció dels objectius, sense provocar el gran soroll visual de molts dels convidats, que reben el beneplàcit de Wintour, l’editora de la revista Vogue, i un dels poders fàctics de la societat dels Estats Units, en especial de la novaiorquesa.
“Des que Wintour se’n va fer càrrec, el 1995, la festa s’ha convertit més en una extravagància d’estrelles”, va afirmar Dana Schuster en un article de The New York Post. És una festa en benefici del Costume Institute, que el 2016 va re-
captar uns 16 milions de dòlars, amb entrades que arriben fins als 50.000 dòlars. Tot i això, no n’hi ha prou de tenir pedigrí o de ser ric. No, Wintour obre o tanca portes segons el seu gust i el seu criteri.
Afirmen que la gala del Met, que va començar el 1946, és l’escenificació equivalent als Oscar a la Costa Est. A diferència de la festa californiana de Hollywood, un observador atent conclourà que la convocatòria de Manhattan, a partir del vestuari, és més guillada –i és molt dir– i que es converteix en un punt de trobada del que és estrafolari i està orgullós de ser-ho. Vistos els models de Rei que s’exposen a l’exhibició, per una vegada es trenca la norma. Els vestits de molts assistents desborden en l’atreviment de la fundadora de Comme des Garçons.
Malgrat que l’exposició es titula In-between, a la festa hi va haver poc o res al mig. O bé anaven vestides d’una manera pudorosa o bé pràcticament anaven com van arribar al món. Malgrat que no van coincidir en l’arribada, ahir hi va haver qui va recórrer al muntatge en paral·lel de l’esquena (i la rematada final) de Bella Hadid (despullada per Alenxander Wang) i Kendall Jenner (despullada també per La Perla). Semblava un joc de trobar les diferències entre els dos cossos.
Una de les que va portar un model de la firma de Rei va ser Caroline Kennedy, exambaixadora dels Estats Units al Japó i declarada “fervent admiradora” d’aquesta dissenyadora. A la roda de premsa es va asseure al seu costat.
En canvi, Wintour es va vestir de Chanel. Carn de polèmica: alguns ho van interpretar com un gest poc elegant cap a l’estrella de la gala.
L’homenatjada va passar amb discreció i Anna Wintour, en un gest poc elegant cap a ella, va vestir de Chanel