Grècia farà més ajustos i així rebrà diners per pagar deutes
El Govern hel·lè haurà de tornar a abaixar les pensions i apujar els impostos
El Govern grec va assumir ahir una dosi més d’austeritat a canvi de desbloquejar el lliurament d’un tram més del rescat financer acordat el 2015 i obrir, a la fi, converses per a l’alleujament d’una part del deute.
“Hi ha fumata blanca, la negociació ha acabat amb acord en tots els temes”, va anunciar ahir de matinada el ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, en un hotel de la capital grega davant del qual milers de persones s’havien manifestat la vigília. Una vegada aprovades les mesures pel Parlament grec i avalades per l’Eurogrup a la reunió del 22 de maig, Atenes rebrà un nou lliurament del rescat, 2.800 milions d’euros dels 86.000 promesos (fins ara, només se n’han desemborsat 31.700).
El Govern grec no necessita aquests diners per a les despeses corrents (té superàvit primari) sinó per saldar deutes amb els creditors. El pagament dels diners europeus es destinarà a saldar, al juliol, els venciments de deute que té amb el Banc Central Europeu.
El compromís assolit és “dolorós”, admet Atenes. L’acord inclou noves retallades a les pensions equivalents a l’1% del PIB grec el 2019, el compromís de continuar tenint superàvit pressupostari i eliminar el 2020 el llindar d’ingressos lliures d’impostos, més enllà per tant del final de l’actual programa, previst teòricament per a l’agost del 2018, a més de la venda de l’equivalent al 40% de la capacitat de l’operador públic d’energia Corp.
Atenes va aconseguir, no obstant això, bloquejar altres mesures més doloroses i té permís per activar algunes mesures de caire social en cas que superi els seus objectius pressupostaris. Les eleccions presidencials franceses i les legislatives alemanyes de tardor expliquen també el desig dels governs d’apaivagar les converses sobre aquest tram del rescat grec, que s’haurien d’haver tancat ja l’any passat. “És hora de girar full d’aquest llarg i dur capítol de l’austeritat per al poble grec. Amb aquest acord hem d’escriure una nova història d’estabilitat, ocupació i creixement”, va celebrar el comissari europeu d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici.
El Govern grec s’ha compromès a “aplicar ràpidament aquestes mesures”, i això permetrà “obrir discussions en les properes setmanes per pactar una estratègia creïble que asseguri que el deute grec és sostenible”, van afirmar en un comunicat les “institucions abans conegudes com la troica”, com va anomenar el ministre Luis de Guindos la Comissió Europea, el BCE i el Fons Monetari Internacional quan el 2015 el Govern de Tsipras va intentar canviar el llenguatge del rescat (i, amb ell, els termes de la relació amb els creditors). La promesa era sobre la taula des del 2012 però només ara es considera que Atenes compleix les condicions per fer el pas.
L’FMI decidirà si s’implica en aquest tercer rescat grec (i desemborsa per tant més diners) en funció de l’acord d’alleujament del deute que Atenes pacti amb les institucions europees. L’organisme discrepa del criteri de la zona euro i considera que un deute equivalent al 179% del PIB no és sostenible en el cas de Grècia i reclama una reestructuració més profunda del que, fins ara, s’han avingut a acceptar. Els governs europeus consideren ampliar de nou el termini dels venciments i rebaixar els tipus d’interès, però rebutgen assumir quitaments nominals del deute.
El Govern d’Alexis Tsipras (Syriza) confia a aconseguir l’aprovació de les mesurades encara que té una majoria de tot just tres escons al Parlament i el principal partit de l’oposició, Nova Democràcia, ha anunciat que no els donarà suport.
UNA LLARGA CRISI Moscovici: “És hora de girar full del dur capítol de l’austeritat a Grècia”
L’AL·LICIENT
L’eurozona rebutja fer quitaments del deute grec, però accepta facilitar-ne el pagament