La mediocritat també s’imita

La mitjania ens envaeix, però alguns mediocres ho són tant que necessiten imitar-ne d’altres per superar la seva cota de mediocritat. Marine Le Pen té tan poques coses intel·ligents per dir que ha decidit copiar de dalt a baix un discurs que va pronunciar François Fillon fa tot just dues setmanes. Fins a quatre fragments idèntics, paraula per paraula, contenia el seu parlament de l’1 de maig passat a Villepinte de l’al·locució que va llegir Fillon el 15 d’abril a Le Puy-en-Velay. El cap de campanya del Front Nacional, David Rachline, va aclarir que no és un plagi sinó una picada d’ullet, per afegir que amb aquest gest Le Pen demostra que no és sectària. Fa un cert temps que el desvergonyiment s’ha instal·lat en la política: copiar no és un signe de tolerància, sinó de falta d’imaginació. La desesperació de la líder ultradretana la porta a apoderar-se de discursos aliens per poder millorar els seus. Amb això demostra no només que li queda molt per aprendre, sinó sobretot que necessita amagar moltíssim.

Algú podrà argumentar que qui no té res a dir, millor que copiï els que saben de què parlar. Des de Pèricles i Ciceró fins als nostres dies, un bon discurs ha servit per influir en la manera de pensar dels éssers humans. El bon polític és el que fa un parlament pensant que el món recordarà les seves paraules. Però d’un temps ençà, els mandataris han perdut la dignitat i els seus amanuenses, l’enginy. En la convenció del Partit Republicà a Cleveland, vam escoltar un discurs de Melania Trump que era igual al que va pronunciar Michelle Obama el 2008, sense que es tingui notícia que el seu barroer redactor fos cessat.

Winston Churchill va respondre un dia al laborista William Graham que tenia mèrit la seva intervenció perquè havia parlat “sense cap nota, ni cap sentit”. Le Pen va anar a Villepinte carregada de notes que desconeixia. No és que no tingués sentit, el que no tenia era vergonya.