Jean-Luc Mélenchon
El 65% del moviment de Mélenchon no votarà o ho farà en blanc
LÍDER DE LA FRANÇA INSUBMISA
L’esquerra radical agrupada entorn del moviment la França Insubmisa que lidera Mélenchon ha decidit afavorir l’abstenció abans que donar suport a Macron, una decisió que dona ales a Le Pen i és un cop a la democràcia.
Amb el 70% dels francesos expressant el seu desgrat per l’opció que se’ls dona a votar a les presidencials de diumenge (Emmanuel Macron o Marine Le Pen), només el 30% portarà aquest descontentament a l’extrem d’abstenir-se, assenyalen els sondejos. És a dir: una majoria aclaparadora d’emprenyats farà el cor fort i votarà. No serà així al si del moviment de l’esquerra, la França Insubmisa, liderat per Jean-Luc Mélenchon, el puixant ascens del qual és una de les dades més significatives d’aquestes presidencials, especialment amb vista a les eleccions legislatives de juny. Versió francesa de l’esquerra
podemita, la França Insubmisa va decidir, abans de les eleccions, que consultaria als seus 508.000 adherits sobre què fer si el seu candidat no passava a la segona volta. El moviment va guanyar 8,5 punts respecte a la seva anterior marca del 2012 (Front de Gauche), l’ascens més important d’aquesta campanya, però els seus més de set milions de vots es van quedar a mig milió de la classificació.
Mentre el conjunt dels polítics va fer la seva recomanació de vot en la segona volta, Jean-Luc Mélenchon va posar en marxa una consulta interna, d’acord amb els procediments d’expressió d’aquest tipus de nous moviments en els quals els líders són més delegats que caps.
Mélenchon ha dit “no votaré el Front Nacional, jo lluito contra el Front Nacional i dic a tots els que m’escolten: no caigueu en el terrible error d’emetre un vot per al Front Nacional perquè empenyeríeu el país cap a un incendi general”. Aquesta posició va ser àmpliament criticada pels polítics i els mitjans de comunicació, però va caure molt bé entre els seus partidaris.
Gairebé 250.000 d’ells van participar en la consulta organitzada per internet i ahir es va conèixer el seu resultat: el 65% es va declarar pel vot en blanc o l’abstenció, i només un 35% es va declarar partidari de votar Macron. La consulta no té per objectiu donar una consigna de vot. L’única consigna és no votar per Le Pen. El seu resultat és a tots els efectes irrellevant, perquè reflecteix el sentir de tot just 170.000 activistes, és a dir, el 3,4% dels 7 milions d’electors esquerrans.
L’electoralment rellevant és l’electorat i allà les coses són ben diferents: el 52% dels votants de Mélenchon votaran Macron, segons l’últim sondeig. Un altre 31% s’abstindrà i un altre 17% votarà Le Pen malgrat l’avís de Mélenchon. Al camp de la dreta, l’electorat de
Fillon, té més pes el vot a Le Pen (29%), mentre que el vot a Macron és menor (49%), amb un 22% d’abstencionistes. Això no treu que l’escàndol estigui servit i es presenti l’esquerra com una mena d’aliada de l’extrema dreta.
La clau d’aquest clima són les legislatives que tindran lloc al juny, amb els dos partits de l’establishment en ruïnes, socialistes i Els Republicans, el president electe (Macron) sense partit, i una autopista oberta per a la França Insubmisa.
Val a dir que sobre 577 circumscripcions, l’esquerra de Mélenchon va obtenir en la primera volta més de 12,5% del vot del cens electoral. Aquest és el requisit per
El 52% dels votants de Mélenchon votaran Macron, segons l’últim sondeig
A les legislatives de juny, l’esquerra es classificaria en 451 de 577 circumscripcions
passar a la segona volta en les legislatives. L’esquerra va guanyar en ciutats tan importants com Marsella, Tolosa de Llenguadoc, Lilla, Montpeller i Grenoble, i el vot a Mélenchon va ser d’adhesió al seu programa i discurs en un 94%, mentre que el de Macron va ser majoritàriament tàctic. L’electorat de Mélenchon és, a més, el més compacte sociològicament: majoria de joves i un repartiment semblant entre classes mitjanes, quadres, sectors populars i altres. Tot això explica que es continuï parlant tant, i tan malament, de Mélenchon en aquesta segona volta en què no participa: hi ha por que l’esquerra guanyi el que ja s’anomena com “la tercera volta”, és a dir, les legislatives de juny.
De cara a diumenge, el sentir d’aquells 170.000 activistes esquerrans és irrellevant. El nivell d’abstenció no ho serà. També serà important el debat televisat d’aquesta nit entre Macron, que com a orador és bastant fluix, i Le Pen, que està aprenent a parlar sense mirar papers. Però fins i tot en la pitjor de les configuracions per a Macron, aquest porta un avantatge de 20 punts a Le Pen, la victòria de la qual diumenge és pràcticament impossible.
Per si de cas, els mitjans de comunicació bombardegen d’una forma inusitada. Ahir, al quiosc estaven alineats, un al costat de l’altre, els set principals setmanaris de França: tots duien la foto de Macron en portada. Tots amb titulars favorables al candidat excepte un ( Valeurs actuelles), el menys llegit, que s’anuncia com “l’únic setmanari favorable a Marine Le Pen”. I al costat dels setmanaris, els diaris. Un d’ells, Libération, dedicava tota la portada a una foto de Marine le Pen, amb el titular “No”. Les Echos, el diari dels negocis, també posava Le Pen en portada amb el titular: “Projecte FN, les empreses llancen el senyal d’alarma”. I fora del quiosc, el mateix. Aquest era el menú d’articles ahir recomanats pel portal digital preferit pels periodistes (per ordre d’aparició): “El fotògraf de Le Pen likes el nazisme”, “L’únic eslògan que val és simple: Ni Le Pen, ni Le Pen”, “Diumenge votaré per Europa i la tolerància”, “La Croix (diari catòlic) vota Emmanuel Macron”, “Gilles Kepel (expert en terrorisme): ‘La victòria de Marine Le Pen forma part del projecte gihadista’”. “De Gaulle. El seu net se les heu amb Dupont-Aignan i l’FN”. “Yannis Varufakis: ‘Emmanuel Macron va voler salvar Grècia, voteu per ell’”. “Les mentides de Le Pen sobre el projecte Macron”. Una pressió aclaparadora. Utilitat discutible: el 71% dels francesos no considera independents els periodistes.