El totterreny de Reus
El reusenc s’ha consolidat de lateral, però tornarà a l’interior la pròxima temporada
Sergi Roberto ha superat les expectatives dipositades en ell quan Luis Enrique el va convèncer perquè es reciclés com a lateral, però la pròxima temporada s’espera que faci un pas endavant i torni amb força més freqüència a la seva posició original com a interior en el centre del camp.
Les travesses de laterals drets a l’entorn barcelonista aquests dies van plenes, amb un nom subratllat en vermell, el del futbolista de l’Arsenal Héctor Bellerín. Però si es dona com a segur que el Barcelona incorporarà un futbolista perquè recorri la seva banda dreta no és perquè hi hagi descontentament amb el jugador que l’ha ocupada aquesta temporada i també bona part de la passada, Sergi Roberto. Al contrari: el futbolista de Reus ha superat les expectatives que es van dipositar en ell quan Luis Enrique el va convèncer perquè es reciclés en aquesta demarcació. Però el que s’espera és que Roberto faci un pas endavant i la pròxima temporada torni amb bastanta més freqüència a la seva posició original, la d’interior al mig del camp.
Amb aquesta funció va anar cremant etapes al futbol base barcelonista. Es va caracteritzar sempre per la seva arrencada partint des de la medul·lar, verticalitat que li va fer tenir un perfil una mica diferent del clàssic migcampista de la Masia, més pausat. Tot i que va arrencar des de molt lluny, la jugada que va donar origen al 2-3 de Messi al Bernabeu resumeix molt bé les característiques de potència física que sempre l’han acompanyat.
Els seus pulmons li han permès exercir de carriler tant l’últim any de Dani Alves com en el primer sense la presència de l’experimentat lateral brasiler. Si fa dues temporades Sergi Roberto no va arribar als 900 minuts (897), en l’última i en aquesta ha superat amb escreix aquestes xifres. Quan falten tres jornades per al final de la Lliga, ja és el campionat en què més ha participat en la seva vida el català (2.258 minuts). Però hi ha una altra estadística que parla més clar i net de la seva importància: és la que indica que pràcticament ha doblat els seus minuts a la Champions respecte al curs anterior (632 per 334), una marató que el va portar a una davallada de prestacions al febrer, desinflada
El Barça busca lateral dret entre altres raons perquè Roberto sigui migcampista
que es va acabar quan es va refer marcant el gol que va certificar la remuntada contra el PSG.
Ha participat en 45 partits, gairebé tots com a lateral dret, tot i que quan Luis Enrique va sacsejar l’equip amb el 3-4-3 a partir del matx de Lliga al Calderón va pujar de posició a l’interior i fins i tot a l’extrem. Tot i això, quan l’asturià ha plegat veles i ha tornat a una tàctica més convencional, Roberto ha fet un pas enrere cap a la defensa.
És normal tenint en compte la teòrica superpoblació del migcamp barcelonista, amb peces com André Gomes, Denis Suárez o Arda Turan, que han sumat partits en la línia mitjana, això sí, amb un rendiment molt millorable. El més lògic és que el Barça no prescindeixi del portuguès, per inversió i recorregut, però sí d’altres, amb la qual cosa s’obre un espai perquè Roberto recuperi la condició de migcampista. I això sense tenir en compte que el futur del capità Andrés Iniesta encara està per definir. Sergi Roberto té contracte fins al 2019 i la seva clàusula és de només 40 milions. Quan el Barça resolgui la situació dels pesos pesants farà bé de treballar per renovar el seu millor comodí.