El tresor de Frankfurt
El banc central destina als títols del Tresor el 12% de les seves compres
El Banc Central Europeu ha destinat 182.546 milions d’euros des del mes de març del 2015 a adquirir bons espanyols al mercat secundari, una quantitat que suposa el 12% del total de títols de deute comprats per la institució.
El Banc Central Europeu (BCE) ha destinat 182.546 milions d’euros des del març del 2015 a adquirir bons del Tresor espanyol al mercat secundari. Aquesta quantitat suposa el 12% de les compres de títols de deute realitzades per la institució que presideix Mario Draghi per injectar liquiditat a l’economia en el seu intent d’impulsar el creixement i la inflació a través de l’expansió monetària. Una de les conseqüències més evidents d’aquesta pràctica neokeynesiana és l’apreciació dels bons i l’aplanament de la corba de rendibilitat –tant dels bons en circulació com les noves emissions– fins a nivells extrems i la contenció de la prima de risc d’Espanya i d’altres països perifèrics. En el cas d’Espanya, la prima de risc està actualment en els 130 punts bàsics.
Des que Draghi va dir, el ja llunyà mes de juliol del 2012, just després que Espanya demanés un préstec de 100.000 milions d’euros per a la seva banca i la prima de risc superés els 600 punts bàsics, que faria el que fos necessari per salvar l’euro, els mercats financers han estat intervinguts de facto. Això ha permès el finançament dels dèficits públics dels estats i la renovació del deute de tots els països, els que tenien i tenen pitjor ràting i també els millors.
Per exemple, el BCE ha beneficiat la cotització dels títols de deute d’Alemanya (amb 368.084 milions en bons), França (293.676 milions) i Itàlia (255.343 milions), que lideren –en proporció amb el seu pes en el PIB de l’eurozona– la destinació de les compres del BCE, superiors als 2 bilions en els últims 25 mesos. Com a conseqüència d’aquesta pràctica, el balanç del BCE s’ha gairebé duplicat en els dos últims anys. A l’abril va superar per primera vegada en la història la barrera dels 4 bilions.
Aquest programa està ara en fase de retirada, però de forma molt gradual. Des de l’abril el BCE només destina 60.000 milions al mes a comprar bons, 20.000 milions menys que fins llavors. Com a conseqüència d’aquest descens, el BCE va adquirir a l’abril bons sobirans espanyols per import de 6.599 milions, una xifra significativament inferior als 8.459 milions adquirits al març.
Només està anunciat el manteniment de les compres fins al desembre d’aquest any, encara que l’experiència de la retirada de la Reserva Federal i les declaracions efectuades per Draghi en el passat apunten a una reducció progressiva de l’import mensual potser fins a mitjans del 2018. “En relació amb les mesures de política monetària no convencionals, el consell de govern confirma que les compres netes continuaran al nou ritme de 60.000 milions d’euros mensuals fins al final del desembre del 2017 o fins a una data posterior si fos necessari”, va dir el BCE després de la reunió del seu consell de govern.
En contra de la pressió d’Alemanya i altres països ortodoxos, nerviosos pels efectes secundaris d’aquesta política tant sobre la inflació com en la penalització de l’estalvi, el BCE ha insistit en nombroses ocasions que actuarà com a guardià de l’euro. La mutualització pràctica del deute, no previst als tractats comunitaris, és doctrina dominant a Frankfurt i, fins a nou avís, ha vingut per quedar-se.
El balanç total del banc central supera des de l’abril 4 bilions, dels quals la meitat són bons europeus