L’experiència en vers
Bona part dels autors convidats al festival Barcelona Poesia d’aquest any parlen en la seva obres d’esdeveniments de la vida quotidiana per extreure una lliçó que poden compartir els lectors com a arma de resistència.
CULTURA
El Festival Barcelona Poesia d’aquest any –del 10 al 16 de maig– aposta pel retorn dels poetes testimonials, a l’estil de J.A. Goytisolo. Bona part dels autors convidats parlen a les seves obres de fets de la seva vida quotidiana per extreure, als versos finals, una lliçó vital que poden compartir els lectors i altres, com a arma de resistència. La canadenca Rupi Kaur, nascuda en una família sikh del Panjab, té 125.000 seguidors a Twitter i 1,2 milions a Instagram. Els seus textos, acompanyats de dibuixos senzills, alliçonen les dones de les cultures on viuen sotmeses perquè tinguin autoestima, perquè es valorin per elles mateixes i no en funció dels homes, perquè siguin fortes: “meitat seda, meitat espasa”.
Erri De Luca, un dels poetes més llegits per l’esquerra italiana, que va ser processat per haver cridat al sabotatge de la línia del tren d’alta velocitat que unia Lió i Torí, combinarà (dia 11) els versos íntims amb versos combatius, donant veu als immigrants: “Som els innombrables, el doble en cada centre d’expulsió, / empedrem d’esquelets el vostre mar per caminar per sobre. / No podeu comptar-nos, si ens compteu, augmentem, / fills de l’horitzó”. El mateix dia, actuació conjunta de Joan Miquel Oliver i Sebastià Alzamora.
L’argentí Fabián Casas escriu versos com el següent: un dia en què tot li surt bé, té la casa neta, ha escrit dos o tres poemes bons, surt a llençar les escombraries, quan un cop de vent li tanca la porta i el deixa desvalgut sense claus. “Així també podria ser la mort: / un passadís fosc, / una porta tancada amb la clau a dins / les escombraries a la mà”. El recitarà Viggo Mortensen.
Ana Blandiana és una vella lluitadora contra la dictadura de Ceaucescu que ha derivat a una poesia més existencial i lírica, amb profusió d’àngels en un món on els antics déus han estat enviats a l’exili. En un poema sobre la seva parella escriu: “Quan te’n vas, / no sé qui dels dos se n’ha anat, / quan estenc la mà / no sé si m’estic cercant a mi mateixa, / quan et dic ‘T’estimo’, / no sé si m’ho estic dient a mi mateixa”.
Nach, abans conegut com a Nach Scracht, és un dels rapers espanyols que ha intentat créixer amb la paraula; és a dir, sortir dels tòpics de rebel·lia –whisky, droga, maleïdisme, pulsió de mort, amors desgraciats, incomprensió, sexe, alguna pistola...– que es repeteixen a les lletres del rap juvenil. Després de diverses crisis personals, l’autor d’Amor libre ha publicat el llibre de poemes Hambrientos, per ser llegit, no rapejat.
Cal fer atenció a la lectura de Brossa que farà l’uruguaià Sergio Blanco al TNC i a la poetessa Olvido García Valdés, una de les grans veus poètiques d’avui, a la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda.
El festival inclou el nord-americà Billy Collins, un poeta de la vida quotidiana –rentar el cotxe, anar a la cafeteria, intentar escriure un poema, el gos empipador del veí que lladra...– per buscar després una metàfora universal o un final irònic i anti transcendent. “Vesso una capa de sal sobre la taula / i hi dibuixo un cercle amb el dit. / Aquest és el cicle de la vida / dic a ningú. / Aquesta és la roda de la fortuna, / el cercle Àrtic. / Aquest és l’anell de Kerry / i la rosa blanca de Tralee / dic als fantasmes de la meva família, / els pares morts, / la tia que es va ofegar, / les meves germanes i germans no nascuts, / els meus fills nonats”.
Paolo Agrati és un slammer italià que perdria en qualsevol baralla de galls rapera o combat de glossadors. La portuguesa Ana Luísa Amaral (“Només sé de mi / el que els altres van somiar”, diu un dels seus versos), l’explícita Gioconda Belli i la imprevisible Maria Sevilla, que busca en els seus versos l’efecte d’una descàrrega de Joy Division, completen el programa, dissenyat per Teresa Colom i Àngels Gregori.
Maria Sevilla, veu catalana al Palau de la Música, amb Billy Collins i Ana Luísa Amaral, entre d’altres