El negoci i les taxes
L’impost a les begudes ensucrades que aplica des d’aquest mes de maig la Generalitat de Catalunya; i l’acord assolit entre l’Ajuntament de San Francisco i Airbnb.
EL nou impost sobre les begudes ensucrades que va entrar en vigor dilluns a Catalunya té per objectiu, a més del recaptatori, reduir el consum de sucre entre la població i, amb això, ajudar a combatre l’obesitat, la diabetis i la càries dental, tres malalties provocades per l’excés d’ingesta d’aquest producte. No es pot objectar res a aquesta norma tributària si, en veritat, es comprova que efectivament s’aconsegueix el que es pretén, una cosa que es veurà amb el temps.
La decisió de la Generalitat d’aplicar aquest impost està en línia amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. La utilització de la política fiscal com a instrument per afavorir hàbits saludables, que vagin en benefici de les persones i que redueixin els costos sanitaris, ja s’aplica en el tabac i l’alcohol. Ara s’amplia al sucre i no és descartable que, a mitjà termini, s’estengui a altres productes alimentaris que es considerin excessivamentnocius,compodriaserelcasdelabrioixeriaindustrial per l’elevat percentatge de greixos trans que conté i que són generadors directes de colesterol.
L’Organització Mundial de la Salut aconsella pujades del 20% en els impostos sobre les begudes ensucrades perquè la seva aplicació sigui realment eficaç en la lluita contra el consum excessiu de sucre que propicien aquests refrescos cada vegada que una persona vol alleujar la set.
A Catalunya el nou impost sobre les begudes ensucrades i envasades (IBEE) s’aplicarà als refrescos o sodes, begudes de nèctar de fruites, begudes esportives, begudes de te i cafè, begudes energètiques, llets endolcides, begudes alternatives a la llet, batuts i begudes de llet amb suc de fruita, begudes vegetals i aigües saboritzades. El nou impost es divideix en dos trams. El primer fixa una taxa de 0,08 euros per litre per als productes que tenen entre cinc i vuit grams de sucre per cada 100 mil·lilitres. El segon suma 0,12 euros per litre per als que tenen més de vuit grams d’edulcorant per cada 100 mil·lilitres. Les empreses fabricants i distribuïdores creuen que, com a conseqüència d’això, hi pot haver pujades d’entre el 8% i el 50% en el preu final del producte per al consumidor.
L’important és que, arran de l’aplicació d’aquest impost, es generalitzi la cultura que l’excés de sucre és nociu per a la salut. Tan important és que els consumidors en prenguin nota, davant del cost més gran del producte, com –sobretot– que els productors s’esforcin a fer begudes amb menys concentració de sucre i promocionar-les amb esforços publicitaris. En aquest sentit, en principi, l’impost de la Generalitat sembla ben dissenyat.
La lluita contra el consum excessiu de sucre, si s’ha demostrat que aquest producte és tan nociu, com diuen nombrosos estudis mèdics, s’hauria d’ampliar al conjunt de productes alimentaris en què la seva presència està molt estesa. S’ha començat per les begudes ensucrades, perquè és el més fàcil de controlar. Per això els experts recomanen que s’utilitzin els ingressos tributaris –uns 41 milions d’euros previstos a Catalunya– per finançar campanyes de conscienciació a favor de la moderació en el consum de sucre, sobretot entre la població infantil, i de promoció d’una dieta saludable, que inclogui verdures i fruites, i de l’exercici físic.
La nova cultura que relaciona impostos i salut comença ara, en suma, a Catalunya i, d’aquesta manera , segueix l’exemple que marquen altres països. Però, com hem dit, caldrà revisar els resultats a mitjà termini.