L’aïllament edulcora Hamàs
El moviment palestí accepta un Israel interí i obvia els Germans Musulmans
Alguna cosa canvia a Hamàs. El moviment islamista, aïllat des de fa anys i temorós que aquest aïllament s’agreugi encara més, ha publicat un document polític en el qual accepta la creació d’un Estat palestí als territoris ocupats per Israel el 1967, mentre obvia els Germans Musulmans.
Hamàs, com ha advertit Israel, no renuncia a la violència, ni a “l’alliberament” de la Palestina històrica, entre el mar i el riu Jordà, la qual cosa implica la desaparició d’Israel, i tampoc no assumeix els acords entre Israel i l’Organització per l’Alliberament de Palestina.
El Govern de Benjamin Netanyahu considera que Hamàs “intenta enganyar el món” amb el seu nou document i recorda els míssils llançats contra la població israeliana, els túnels sota la frontera de la franja i les tres guerres des que Israel es va retirar el 2005.
Hamàs va publicar dilluns el seu document polític, el primer des de la carta fundacional del 1988. I ho va fer a Qatar, un dels seus principals aliats que, a canvi de mantenir l’ajuda financera, ha aconseguit que el moviment islamista s’oblidi dels Germans Musulmans, organització prohibida a les monarquies del Golf i a Egipte.
Hamàs ha estat molt aïllat des del fracàs de la primavera àrab a Egipte. La caiguda del règim dels Germans Musulmans va suposar el tancament de la frontera amb Egipte. En els últims mesos, tot i això, Hamàs ha obert una línia de diàleg amb el Caire i el document polític confirma un gir pragmàtic per superar l’aïllament i permetre al president palestí Mahmud Abbas entrar avui a la Casa Blanca amb un cert aire d’unitat palestina.
Encara falta molt per a la reconciliació entre Hamàs i Fatah, però el document polític és un pas que molts diplomàtics, especialment europeus, buscaven des de fa temps.
Si la carta fundacional de Hamàs –que continua en vigor– crida a la gihad contra Israel i té un clar llenguatge antisemita, el nou document polític especifica que la lluita no és contra el poble jueu sinó contra l’Estat jueu, al qual qualifica d’agressor i ocupant. “No odiem els jueus –va assenyaGermans lar un portaveu–. No som radicals. Som un moviment pragmàtic i civilitzat”. Tot i això, tant la UE com els EUA i Egipte consideren que Hamàs és una organització terrorista.
El document polític, en tot cas, continua sense admetre l’existència d’Israel i si accepta la solució de dos estats sobre les fronteres del 1967, només és un pas cap a la creació d’un sol Estat palestí. Per això el Govern israelià ha reaccionat amb fredor a un document que, per si sol, no canvia res.
Mahmud Abbas feia diverses setmanes que pressionava Hamàs perquè acceptés formar un front comú per negociar la solució dels dos estats. Abbas necessitava arribar a Washington havent demostrat que també controla Gaza, la franja que està sota control de Hamàs des del 2007. Fins ara està clar que hi ha dues Palestines. Abbas, per exemple, fa deu anys que no trepitja Gaza.
El president palestí, en una recent trobada amb La Vanguardia, va posar al mateix nivell Hamàs, Al-Qaida i l’Estat Islàmic. En els últims dies ha congelat part dels fons que l’Autoritat Palestina envia a la franja i que serveixen per pagar els funcionaris, mantenir la sanitat pública o comprar el combustible per a l’única central elèctrica del territori. El subministrament només està garantit unes sis hores al dia gràcies que Israel aporta el 30% de l’electricitat que es consum.
La situació a la franja és tan complicada que Mohamed, un activista amb qui vam poder contactar ahir, adverteix a Israel i Egipte que molt aviat es pot produir un èxode massiu de la població cap a les fronteres.
L’ajuda internacional a Hamàs s’ha reduït en dos terços i aquest any només ha aconseguit 180 milions de dòlars. La situació financera és tan urgent que el moviment no té més remei que recuperar els vells llaços amb Egipte i les monarquies del Golf. Aquests països, tot i això, no accepten l’islam polític que representen els Musulmans, mentre treballen per a una solució de dos estats sobre les fronteres del 1967.
El president dels Estats Units Donald Trump està decidit a impulsar una nova ronda negociadora. Els països àrabs ja han dit que reconeixeran Israel si hi ha acord. Si això es produeix, Hamàs podria quedar seriosament afectat, aïllat i sense capacitat d’influència política. D’aquí la seva desconnexió dels Germans Musulmans i la seva conversió en un moviment islàmic d’alliberament nacional sense vincles amb ideologies islamistes exteriors.
Hamàs, en tot cas, només accepta els dos estats com una solució interina. El seu objectiu continua sent la desaparició d’Israel. Un destacat analista palestí de Gaza va explicar a La
Vanguardia que la lluita interna al voltant de l’existència d’Israel és molt forta en el lideratge de Hamàs, però que l’organització viu els seus moments més durs des de la seva creació el 1987, aixafada entre Egipte, Israel i l’Autoritat Palestina.
Això ajuda a explicar el seu nou pragmatisme, un canvi d’actitud del qual, a Israel, tothom desconfia.
Abbas es reuneix avui amb Trump mentre Israel desconfia d’un Hamàs que no renuncia a la violència