Turquia prohibeix lligar a la tele
Erdogan prohibeix els programes de cites a cegues perquè “fan mal a la institució
familiar” Turquia no vol a la sala d’estar ni xous amb petons, ni aventures, ni condons
No buscaràs a la Viquipèdia i no buscaràs parella a la tele són els dos nous manaments dictats pel president Recep Tayyip Erdogan al poble turc. Després de vetar l’accés a la popular enciclopèdia en línia, Turquia ha carregat aquest mateix cap de setmana contra els programes televisius de cites a cegues. A partir d’ara, adverteix el decret, l’esmentat format d’entreteniment queda prohibit “per fer malbé la institució familiar”. També desapareixeran els anuncis de contactes matrimonials en la pantalla petita. Al seu lloc, els guardians de la moral prometen continguts “de veritable promoció de la família”. D’aquesta manera, l’aventura poc exemplaritzant deixarà d’existir per decret a Turquia, encara que es tracti d’una aventura televisada en diferit, amb guionistes, maquilladores i aplaudiments del plató.
Qui no aplaudeix és l’oposició, que ha denunciat que a l’empara de l’estat d’excepció es promulguin decrets que no tenen res a veure amb la seguretat. “És que el cop d’Estat el van fer els xous d’alcavotes?”, es pregunta un diputat, ja enutjat des que Erdogan va defugir la Cambra per legislar per decret sobre la depilació làser, a la recerca del vot de l’esteticista.
El veritable objectiu, segons l’oposició, és acovardir els canals de televisió, que a partir d’ara s’exposen a més a una llarga bateria de regles. Així, es podrà suspendre durant cinc dies l’emissió d’un canal que emeti vint vegades en un any pel·lícules amb paraules malsonants. Si la relliscada es repeteix vint vegades l’any següent, la suspensió serà de deu dies. Una paraulota més i adeu.
També serà motiu de sanció l’emissió de telenovel·les amb petons, així com d’anuncis de condons –amb petó o sense–, que poden arribar a causar la suspensió de la llicència. No cal dir que els webs pornogràfics van ser bloquejats fa temps.
En paral·lel a la neteja de costums, prossegueix a bon ritme la purga de servidors públics acusats de pertànyer a la trama colpista del predicador musulmà Fethullah Gülen, exiliat des del 1999 als Estats Units. Aquesta setmana 4.000 funcionaris, jutges i policies ocupats durant les primeres legislatures de l’AKP, el partit que va fundar el mateix Erdogan, han estat acomiadats.
Així mateix, l’accés a la Viquipèdia, en totes les llengües, ha estat bloquejat des de dissabte. Ostensiblement no perquè el president Erdogan aparegui regularment com a “dictador” sinó perquè l’empresa nord-americana no hauria respost a les advertències que diversos articles “atemptaven contra la seguretat nacional”. Principalment aquells en els quals els seus anònims col·laboradors vinculen Turquia amb l’Estat Islàmic a Síria. Ankara també havia sol·licitat a la fundació dels Estats Units que obrís una oficina a Turquia per responsabilitzar-se dels seus continguts i pagar impostos. Ara, l’Ajuntament d’Istanbul s’ha vist obligat a retractar-se de la invitació a unes jornades que havia cursat al fundador de Viquipèdia, Jimmy Wales, per a aquest mateix mes.
Un mes abans, en el que alguns entenen com una represàlia, Turquia va bloquejar el portal de reserves turístiques booking.com “per abús de posició”, poc després que els Estats Units i el Regne Unit haguessin vetat l’embarcament de passatgers amb ordinadors des d’Istanbul, entre altres aeroports.
L’estat d’excepció té una llarga història d’abús a Turquia. Després del cop d’Estat del 1980, es va prolongar al llarg d’anys i, en el cas de zones kurdes, només es va aixecar després de l’accés al poder de l’AKP, l’any 2002.