Erdogan amenaça de dir adeu a la UE si les negociacions no avancen
Ahir va ser un dia d’acció per al president turc, Recep Tayyip Erdogan, que va aprofitar l’impuls de tornar a la formació islamista que ell va fundar, Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), per llançar noves amenaces a la Unió Europea.
“No teniu cap altra opció que obrir els capítols que no heu obert fins ara. Si els obriu, bé. Si no els obriu, adeu”, va declarar a Ankara. Turquia és un país candidat a la UE des del 1999 però les relacions entre Ankara i Brussel·les, turbulentes des del fallit cop d’Estat de juliol, s’han tensat molt durant la campanya del referèndum presidencial d’Erdogan després de l’anul·lació d’alguns mítings de ministres turcs a Europa.
El procés d’adhesió al club és als llimbs des de fa anys, i un progrés immediat sembla poc probable. Des del començament oficial de les negociacions el 2005 s’han obert 16 dels 35 capítols requerits perquè es faci efectiva l’entrada d’un nou Estat membre. L’últim va ser el juny del 2016, sobre qüestions financeres i pressupostàries. “Per començar heu d’ocupar-vos d’aquests capítols i complir les vostres promeses. Després ens asseurem a la taula”, va insistir Erdogan.
Malgrat les complicades relacions Brussel·les continua mirant a Ankara en qüestions com la lluita antiterrorista o la crisi migratòria. Segons va anunciar Angela Merkel, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, pensa conversar amb el mandatari turc en el marc de la cimera de l’OTAN que se celebrarà el 25 de maig a Brussel·les.
Erdogan va aprofitar per parlar d’Europa durant la cerimònia en què va firmar la reincorporació a l’AKP, que ell va fundar el 2001 i on va militar fins al 2014. Va haver de donar-se de baixa quan va ser elegit president del país –abans era primer ministre– ja que la Constitució no permetia que el cap d’Estat pertanyés a un partit polític, amb l’objectiu que fos neutral.
El seu retorn a l’AKP és la primera conseqüència tangible de la seva ajustada victòria el 16 d’abril passat, que ha permès una reforma constitucional que sí contempla que president tingui afiliacions polítiques. Aquesta clàusula s’avança a la majoria de reformes previstes per la nova carta magna, com el lliurament del poder executiu al cap d’Estat, que seran efectives després de les eleccions presidencials del 2019.
El primer ministre i fins ara cap del partit, Binali Yildirim, va anunciar durant la cerimònia que Erdogan serà elegit president de la formació el proper 21 de maig durant un congrés extraordinari que no canviarà res. En el paper Erdogan ha estat apartat dels òrgans del partit, però a la pràctica ha exercit una enorme influència i la seva paraula ha estat l’únic poder de facto en el principal partit turc.