El gran saqueig
Comença a València el judici del cas Emarsa, sobre el lladronici de dirigents del PP amb articles de luxe, viatges i “traductores romaneses”
El que va passar a Emarsa de València, societat que gestionava la depuradora d’aigües més gran de la província, és un dels millors exemples de com un grup de persones, la majoria lligades al PP, van poder saquejar una empresa pública. Els fets, que van tenir lloc entre el 2004 i el 2010, descobreixen tota mena de pràctiques corruptes: presumpte robatori, saqueig, malbaratament, despeses en hotels i viatges de luxe, compra de fastuosos articles i fins i tot contractació de “traductores romaneses” que ningú no dubta que eren prostitutes amb càrrec a l’empresa.
A l’Audiència Provincial de València va començar ahir el judici per aclarir tot els fets en una empresa instrumental impulsada a finals dels anys noranta per l’Ajuntament de València, que presidia Rita Barberá, i per 17 municipis més controlats pel PP. L’any 2010 el PP va decidir dissoldre-la, i es va descobrir un forat de gairebé 23 milions d’euros, tot i que altres fonts apunten que el saqueig podria haver arribat als 30 milions d’euros.
En total es jutjaran 25 persones, entre elles Enrique Crespo, expresident de la societat, exalcalde de Manises i exvicepresident de la Diputació de València que presidia Alfonso Rus. Estan acusats dels presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals.
L’orgia de malbaratament d’Emarsa, la depuradora de la qual està ubicada a la pedania valenciana de Pinedo, es va començar a fer pública després de la dissolució. Aleshores, els gestors de la firma van sol·licitar el concurs de creditors a causa de la insostenible situació patrimonial de la societat, amb un desfasament de 17 milions d’euros. Aquella situació va portar l’alcaldessa Barberá a apujar la taxa que pagaven els valencians pels serveis d’aigua en un 35%.
La investigació apunta que es van pagar prostitutes amb càrrec a l’empresa La societat, impulsada per l’Ajuntament de Barberá, es va dissoldre amb un forat de 23 milions
A partir d’aquell moment es va començar a descobrir la trama de corrupció que havia enfonsat l’empresa pública. Els directius es posaven sous estratosfèrics i no hi havia control de la despesa. Un exemple: Esteban Cuesta, un infermer i alcalde pedani del PP que va arribar a ser gerent de la depuradora, es va posar un salari de 80.000 euros a l’any. Es compraven articles de luxe com joies, es pagaven àpats en restaurants de tres estrelles Michelin, es compraven accessoris per a automòbils particulars i molta gent cobrava, senzillament, per no fer res. Es va arribar a confirmar que es van pagar viatges i hotels a “traductores romaneses” portades especialment per oferir serveis als directius de la firma valenciana.
Els caps d’Emarsa eren capaços de gastar-se 100.000 euros en marisqueries en un any o d’allotjar-se en hotels de cinc estrelles de París, Nova York o Johannesburg. Un altre exemple: Emarsa va comprar en menys d’un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan només tenia 32 llocs de treball informatitzats. Més exemples: Cuesta va reconèixer davant l’instructor que diversos alts càrrecs, tots del PP, només hi anaven una vegada al mes a cobrar.
Però el malbaratament era només una part de l’activitat de la trama, que, segons la instrucció, va operar també presumptament amb el pagament de subministraments falsos o amb la compra de serveis per fins a deu vegades el seu valor real. La llista de delictes investigats és enorme, i no són pocs els testimonis dels acusats que han apuntat que part del saqueig va anar a parar a les arques del PP per finançar campanyes electorals. El judici, però, només se centra a aclarir un dels principals escàndols de corrupció d’una empresa gestionada pel PP valencià.