Un nou patriotisme europeu
Què està en joc en les eleccions franceses? Únicament la presidència de la República o una revolució política que marcarà el camí a seguir per a altres nacions europees? Segons el meu parer hi ha alguna cosa més que la presidència. El que està en joc és com s’articularà en les pròximes dècades la relació entre la UE i els estats que la formen. I, en un sentit més ampli, la inserció de les nacions en el nou ordre econòmic global.
Per configurar aquest futur els francesos han optat en la primera ronda electoral per buscar persones i no partits. El mateix va passar en les presidencials nord-americanes amb Donald Trump. I una cosa similar està succeint al Regne Unit, on Theresa May emergeix com una nova Margaret Thatcher del segle XXI.
Vivim temps messiànics. Defraudades amb els partits tradicionals, les nostres societats semblen estar buscant líders providencials. Nous Moisès que els condueixin en la travessia des del cosmopolitisme optimista i sense restriccions de les dues últimes dècades a una nova combinació entre nació i integració europea.
Tant Emmanuel Macron com Marine Le Pen tenen aquest halo providencial. El primer encara no ha definit el seu estil polític. El de Le Pen és el del general De Gaulle. Per cert, un irredempt opositor a la unió política europea. En tot cas, tots dos hauran d’explicar com pensen fer aquesta travessia. Els arguments de Macron no són encara coneguts. Els de Le Pen sí. Val la pena analitzar-los perquè, tant si guanya com si perd, seran determinants a la sortida a la crisi europea. Encara que en el debat polític adquireixen formes identitàries i culturals, els seus arguments són bàsicament econòmics.
El primer és el de l’euro. Le Pen veu en la moneda única europea una forma de nou imperialisme germànic que a través de l’euro ha pogut conquerir l’economia d’altres parts d’Europa. L’euro hauria permès donar molt de poder a Berlín, i afavorit les finances sobre les condicions de vida del ciutadà comú. És un argument potent que una part de la societat francesa preocupada per la pèrdua de sobirania nacional compra.
L’intrigant d’aquest nou imperialisme germànic és que van ser els francesos i no els alemanys els que més van empènyer cap a la moneda única. Possiblement perquè pensaven que seria una manera de controlar el poder econòmic alemany. No ha estat així. Però aquesta és una altra història.
La seva proposta per a l’euro és, tot i això, confusa. Inicialment va defensar fer un pas enrere. Tornar al franc i abandonar l’euro. Ara, per ampliar les seves possibilitats electorals, es declara europeista i parla d’un referèndum vinculant sobre una nova proposta per combinar l’euro i el franc. Complicat.
El segon és l’argument del proteccionisme. Le Pen veu en la globalització i en la integració europea la causa de la pèrdua d’ocupació i caiguda de salaris dels treballadors francesos. El mateix que Trump amb els tractats de comerç. I també que els defensors del Brexit. Hi ha una cosa en comú en els tres casos. Les seves economies tenen una balança comercial fortament deficitària. Els Estats Units amb Àsia. El Regne Unit i França amb Alemanya. No és difícil comprendre que busquin en el proteccionisme comercial la solució. Per cert, a l’eurozona hi ha un procediment sancionador per dèficit públic excessiu que la Unió Europea ha volgut aplicar a França. Però també n’existeix un altre per sancionar els superàvits comercials excessius. Però no s’aplica amb Alemanya. Un altre motiu de greuge.
El tercer argument és l’immigratori. Le Pen ha passat de l’antisemitisme i l’antiislamisme primari del vell partit del seu pare a una actitud més elaborada, basada en l’impacte en l’ocupació, el temor del terrorisme islamista i de la formació de grans guetos d’immigrants.
Diumenge vinent sabrem quina influència electoral han tingut aquests arguments. Però sigui com sigui, guanyi qui guanyi, la superació de l’actual debat entre nacionalisme contra europeisme exigeix
Només un nou patriotisme europeu basat en un contracte social farà possible reviure l’europeisme
construir un nou patriotisme europeu. Un patriotisme basat en un nou contracte social que doni seguretat econòmica als ciutadans davant els riscos de l’atur i la pèrdua d’ingressos. Fins ara aquesta protecció ve dels programes socials dels estats. No és estrany, per tant, que els que se senten perdedors donin suport al nacionalisme. Només amb un patriotisme europeu basat en un nou contracte social que ofereixi seguretat econòmica davant els riscos de la integració i les crisis serà possible reviure l’europeisme i el liberalisme econòmic.