Impostos... i què més?
Els experts demanen una estratègia contra l’obesitat i l’alimentació saludable
Sí a gravar els aliments que s’ha demostrat que contenen substàncies que són perjudicials per a la salut. Però no ens enganyem: aquesta mesura per si sola no farà que la població en consumeixin gaire menys. Qualsevol mesura que s’adopti en matèria de salut pública (encara que aquesta té un biaix gairebé exclusivament recaptatori) no és efectiva per si sola. Fa falta una estratègia àmplia de conscienciació, sobretot adreçada a la població infantil, acompanyada d’altres com la reducció dels preus de les verdures, de la fruita, els cereals o els llegums.
D’aquesta manera responen les societats científiques que aglutinen nutricionistes, dietistes i endocrins, així com la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas), a l’impost sobre les begudes ensucrades en vigor a Catalunya des de l’1 de maig, i recordant, a més, que en contra del que molts ciutadans han entès, aquest gravamen va més enllà de la famosa Coca-Cola o la Fanta. Les begudes afectades són tots aquells refrescos o sodes, begudes de nèctar de fruites, begudes esportives, begudes de te i cafè, begudes energètiques, llets endolcides, begudes alternatives a la llet, batuts i begudes de llet amb suc de fruita, begudes vegetals i aigües saboritzades que continguin més de 5 grams per cada 100 mil·lilitres (entre 5 i 8 grams se’ls imposa un impost de 0,08 cèntims per litre, i si en tenen més de 8 grams, 0,12 cèntims per litre).
Els experts aposten clarament per seguir la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que advoca precisament per imposar un impost a les begudes ensucrades per reduir la prevalença de l’obesitat, la diabetis de tipus 2 i la càries dental. L’OMS, després de fer onze revisions a estudis científics sobre l’eficàcia de les polítiques fiscals per millorar l’alimentació, aposta per incrementar el preu fins a un 20%, perquè aquest increment sí que és prou dissuasiu per al públic. De fet, assenyala que augmentar el preu en aquest percentatge suposa una reducció d’un 20% del consum d’aquestes begudes.
Però l’OMS no es queda només en aquesta recomanació, sinó que demana “subvencions a les fruites i les hortalisses fresques que permetin reduir els preus d’un 10% a un 30% per augmentar la ingestió d’aquests productes” i utilitzar els diners que s’obtenen d’aquests impostos (uns 38 milions, segons la Generalitat; i 200 milions si finalment el Ministeri d’Hisenda l’aplica a tot el territori tal com ho va anunciar el mes de desembre passat, tot i que sembla que ha caigut en l’oblit) per “aplicar mesures que millorin els siste-
Els especialistes proposen abaratir fruites, verdures i cereals i educar més Els refrescos, la beguda més consumida pels adolescents, i els sucs, la dels nens
mes de salut, promoguin l’adopció d’una alimentació saludable i fomentin la pràctica d’exercici físic”.
I és que, tal com assenyalen els experts consultats, una estratègia global contra l’obesitat, liderada pel Ministeri de Sanitat (i no pel d’Hisenda o conselleries del ram) és el que permetrà reduir la ingestió de sucre, una substància maleïda per la seva contrastada influència en l’augment de pes i la seva incidència en la diabetis. La SEEN (Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició) recomana que el consum de sucre no superi el 5% de les calories de la dieta, cosa que significa consumir-ne uns 25 grams diaris (uns sis terrossos).
“Les begudes ensucrades proporcionen calories amb baix valor nutritiu, i diverses revisions sistemàtiques han trobat una correlació entre el consum de begudes ensucrades i l’increment del pes corporal. Cada litre de begudes ensucrades aporta entre 310 i 450 quilocalories”, assenyala David Rojas-Rueda, del Centre de Recerca a Epidemiologia Ambiental.
L’Aliança per una Alimentació Saludable a Espanya, iniciativa creada, entre d’altres, per metges, associacions de pares, pagesos, consumidors i ecologistes, defensa l’impost a les begudes ensucrades pel “perfil de consum de la població espanyola i, particularment, dels nens i adolescents”.
Els refrescos són la beguda més consumida pels adolescents, amb una ingestió mitjana per sobre de 250 ml/dia; els sucs són la preferida dels nens, amb xifres superiors a 200 ml/dia”, indiquen. Això sí, veuen més que necessari implantar l’impost amb altres mesures, com ara abaratir productes saludables i educant la població sobre la dieta saludable: “No és possible tallar el problema de l’obesitat i les malalties cròniques des d’un sol punt de vista. Ha de ser una intervenció multisectorial”, assenyalen des de la SEEN.
El dietista nutricionista Julio Basulto recorda que l’objectiu “dels venedors de begudes ensucrades és i continua sent normalitzar o augmentar el consum d’una cosa que té un efecte negatiu àmpliament provat sobre la salut poblacional. És imprescindible i urgent, per tant, contrarestar aquest enorme poder. En aquest sentit, els impostos a les begudes ensucrades han demostrat que són útils per intentar equilibrar, encara que sigui una mica, una desequilibradíssima balança en què el pes principal recau sobre qui obté beneficis amb la venda, encara que sigui a costa de la nostra pròpia salut”.
Combatre l’obesitat és feina de Sanitat, no d’Hisenda o les conselleries del ram