De Nauru a Barcelona
Quinze països en tot el món graven les begudes ensucrades
Des de que Irlanda va introduir un impost per a les begudes ensucrades el 1916, i que Dinamarca ho va fer als anys trenta, altres països han seguit el seu exemple i actualment hi ha 15 països a tot el món que graven aquest tipus de begudes, incloent-hi Samoa, Fiji i Nauru, que presenten uns índexs d’obesitat dels més alts del món.
De tota manera, convé no oblidar que Dinamarca va retirar aquest mateix impost el gener del 2014 perquè el considerava totalment inútil, i que Irlanda ho havia fet el 1992. El país escandinau té diverses experiències en els anomenats “impostos saludables”. El 2011 també va implementar un impost especial per als greixos saturats, però com que els danesos anaven a la veïna Alemanya a comprar mantega i formatge més barats, la norma també va acabar derogada. Potser és que van ser massa tímids.
I és que l’OMS recomana que perquè sigui realment efectiu, l’impost ha de ser del 20%, però només Sud-àfrica compleix aquesta recomanació. I és que, segons un informe de la fundació Robert Wood Johnson, igual com va passar amb els impostos sobre el tabac, “no s’espera que tinguin un efecte directe sobre la reducció de l’obesitat, però sí que dotin els governs de més recursos per posar en marxa projectes que sí que contribueixin a reduir-la”.
Per exemple, al Regne Unit, l’últim país que ha adoptat aquest tipus d’impost, que entrarà en vigor l’abril del 2018, de moment sembla que la taxa tindrà dos trams en funció de la quantitat de sucre: 21 cèntims d’euro per a begudes amb un quantitat de 5 a 8 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, i 28 cèntims per a les que superin els 8 grams. La idea no és tant desincentivar el consum com convèncer els productors perquè rebaixin el contingut de sucre de les seves begudes. A més, els 520 milions de lliures esterlines l’any que s’espera recaptar, el Govern ja ha anunciat que s’utilitzaran per impulsar l’esport escolar i finançar clubs d’esmorzar a 1.600 escoles del Regne Unit, entre altres coses.
Per contra, a Mèxic, que va ser el primer país gran consumidor de refrescos que va implementar aquest impost el 2014 –un 10%–, les seves autoritats sanitàries sí que estableixen una relació directa entre la taxa i el descens de l’obesitat. Segons l’IPSN mexicà, el consum d’aquest tipus de begudes s’ha reduït un 12%, i s’espera que hi hagi “una reducció de l’obesitat en 5 anys d’entre el 7% i 18% entre les persones que consumeixin més de 400 ml de begudes ensucrades al dia”.
França també grava els refrescos des del 2012 –amb el mateix impost que l’alcohol–, i a més ha posat límit a algunes pràctiques d’algunes cadenes de menjar ràpid. El gener d’aquest any va aprovar una llei que prohibeix la distribució il·limitada de begudes ensucrades en restaurants i centres educatius, cosa que inclou els menjadors escolars. A la pràctica, el que es prohibeix és reomplir sense límit els vasos de refresc –per un preu fix o un suplement simbòlic–, cosa que alguns negocis del sector de la restauració utilitzen com a estratègia comercial per captar clients.
Molts governs utilitzen la recaptació per impulsar projectes de salut pública