“Compartir les competències en educació amb Madrid és un llast”
El model d’educació de Catalunya avançaria encara més, situant-se a nivells de països europeus capdavanters, si Catalunya tingués competències plenes i no tingués el “llast” normatiu espanyol, va afirmar ahir la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que va presentar les línies generals de l’estat de l’educació catalana davant els agents socials, empresarials, escoles públiques i concertades, així com representants de la universitat durant la conferència col·loqui Barcelona Tribuna, organitzada per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, l’Associació Espanyola de Directius i La Vanguardia a l’hotel Palace.
“La Lomce, a més d’anar en contra del nostre model –va subratllar–, té un plantejament pedagògic del tot erroni i caduc”, diametralment oposat a les directives europees, que són les que serveixen de guia per al Govern. “En aquests moments és un llast important tenir competències educatives compartides amb l’Estat espanyol perquè els seus plantejaments no van alineats amb les recomanacions europees, i mentre Europa requereix treballar les competències bàsiques com fem a Catalunya, Madrid ens recorre el decret, per exemple”. També va destacar l’autonomia de centres.
La consellera va admetre que el nou “pacte per a l’educació” que proposa el Ministeri no té elements de pes sobre la taula. “D’escoltar escolten, això sí”. I va afegir que manté una relació cordial amb el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. Tot i això, Ruiz va lamentar que, a més del desgast d’energia i recursos que suposa recórrer constantment les mesures del Govern espanyol que envaeixen les competències catalanes, el Govern no és lliure, per exemple, de convocar places públiques per a professors. “I quan es convoquen ho fan amb un reial decret de l’any 96 per contractar professionals del segle XXI”, va apuntar. “Ens agradaria fer les nostres pròpies oposicions,
en les quals puguem introduir criteris d’anglès, competències bàsiques, i no podem perquè no tenim competències”, va indicar. La seva conferència, Equitat i excel·lència: el binomi educatiu de progrés a Catalunya, va defensar el “bon sistema educatiu” del país amb xifres com les que aporta l’OCDE a l’informe PISA que va avaluar els estudiants catalans al nivell de països com Bèlgica, Noruega, Dinamarca o França en competències lectores, matemàtiques i científiques. O la forta retallada en la taxa d’abandonament, que s’ha reduït 15 punts en vuit anys, situant-se en el 16,8%, a prop de l’objectiu marcat per Europa. O l’augment del nombre de graduats en ESO i en Formació Professional, amb la creació de 30.000 places més.
Tot això s’ha aconseguit, segons va dir, gràcies a l’estabilitat de la llei d’Educació de Catalunya (LEC), votada amb el consens parlamentari, a diferència de la Lomce. Va admetre, però, que l’Administració no ha pogut assumir mai el 100% del finançament de tot el sistema educatiu com demana la LEC.
La consellera es va centrar en dos aspectes clau d’aquesta legislatura: la qualitat docent i la Formació Professional (FP), “que fa anys que està estigmatitzada, quan és una gran eina que ens ha de fer progressar”, amb una inserció laboral altíssima, d’un 70% a Formació Professional dual al cap de nou mesos d’haver acabat els estudis.
Respecte al primer objectiu, la qualitat docent, va subratllar la necessitat d’atreure alumnes excel·lents cap a estudis de magisteri i millorar la formació inicial del mestre, així com, més important, la continuada. Aquesta última ha d’anar vinculada a les necessitats del projecte del centre fixades per la direcció. “La qualitat docent és més determinant en l’èxit educatiu que les ràtios de professor/alumne a l’aula”, segons indiquen alguns estudis. No obstant això, Ruiz va descartar de publicar immediatament el decret d’avaluació de professors com va anunciar a l’inici de la legislatura.
Respecte la proposta del Consell Escolar sobre l’ampliació d’estudis obligatoris de P2 a 18 anys, proposta no vinculant, es va mostrar partidària d’ajudar les famílies desfavorides amb fills de 2 anys. “Però estic més interessada en l’educació de 15 a 18 anys”.
La consellera Ruiz afirma que Catalunya, si pogués, convocaria places exigint anglès als professors