Els treballadors de l’agència europea prefereixen Barcelona
Un sondeig intern situa Espanya com a destinació favorita per al trasllat dels funcionaris
Si el futur trasllat de l’Agència Europea del Medicament (EMA) des de Londres a una ciutat del continent depengués de l’opinió dels funcionaris que hi treballen, Barcelona tindria més números que cap altra candidata per ser esque collida. Ja ho va apuntar dissabte, després de la reunió dels líders europeus a Brussel·les, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, quan va afirmar: “Estic segur que si votessin les persones triarien Barcelona”. I ho confirma una enquesta interna a què ha tingut accés La Vanguardia, feta a 687 dels empleats de l’EMA (sobre una plantilla de 890 per- sones), en què el 78% dels funcionaris afirmen que, en cas de mudança, probablement o molt probablement es desplaçarien a viure i a treballar Espanya (la pregunta fa referència a països). Segons aquest sondeig, dut a terme fa dos mesos, només un 17% dels entrevistats considerarien molt poc o poc probable moure’s a aquest país.
En la llista de preferències dels treballadors de l’EMA figuren a continuació Holanda, França, Itàlia, Àustria i Dinamarca, països que presenten candidatures de nivell per convertir-se en nova seu de l’agència europea. En canvi, els països de l’Est no són destinacions que agradin als funcionaris europeus.
Aquesta enquesta suggereix Barcelona podria complir un altre dels requisits bàsics que la Unió Europea vol tenir en compte a l’hora de decidir quina ciutat substituirà Londres com a casa de l’EMA, en un procés les bases del qual es fixaran el juny que ve, amb la idea que el Consell Europeu prengui una decisió a la tardor, tot i que aquest calendari encara no és oficial. En mitjans europeus hi ha preocupació per la possibili- tat que el trasllat de l’agència suposi una “pèrdua de talent”, una possibilitat que en el cas que Barcelona, segons els resultats d’aquesta enquesta interna, seria poc probable.
Per reforçar les opcions de Barcelona, una delegació encapçalada per la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, el conseller de Salut, Antoni Comín, i el segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, es va desplaçar ahir a Londres per explicar de primera mà la solvència de la candidatura. Barcelona és la primera de les aspirants a acollir l’EMA que envia una expedició a la capital britànica. Abans de tornar a Barcelona, els representants institucionals, en
una compareixença conjunta, van destacar l’excel·lent coordinació que hi ha hagut entre les tres administracions i es van mostrar confiats que la visita a Londres haurà servit per confirmar que la seva és la millor opció.
Mentre Montserrat, Comín i Collboni iniciaven campanya a Londres, el Consell Executiu de la Generalitat acordava ahir mateix la creació del programa d’impuls de la candidatura de Barcelona a l’EMA. Aquest programa inclou l’obertura d’una oficina tècnica que s’ubicarà inicialment a la seu del Departament de Salut i que elaborarà un pla de treball. Una de les línies d’actuació se centrarà en la gestió de l’entorn institucional en l’àmbit de la UE, del sector farmacèutic i de la investigació per donar a conèixer Catalunya i Barcelona com a “entorn privilegiat” per establir-hi l’EMA. L’altra línia de treball inclourà la configuració de l’estratègia i la redacció del projecte de candidatura. Curiosament, la nota que ahir va fer pública la Generalitat per informar d’aquesta iniciativa diu que “Barcelona i Catalunya han volgut presentar candidatura per acollir l’EMA”. No diu res d’Espanya, malgrat que serà el Govern Rajoy el que haurà de defensar en última instància les opcions de la capital catalana.
L’efecte que el procés sobiranista a Catalunya pugui tenir en les possibilitats de Barcelona és una qüestió sobre la qual les tres administracions miren de passar de puntetes, però que resulta difícil d’obviar. Dissabte passat el president Rajoy va assenyalar que, “com diu el sentit comú, l’estabilitat institucional és un factor molt important i sempre operarà a favor”. “La inestabilitat institucional –va afegir– és difícil que ho faci a favor; operaria en un altre sentit diferent”.
Tot i que oficialment la competició per emportar-se l’EMA acaba de començar, hi ha governs que fa mesos que treballen les seves candidatures. Dinamarca ha desenvolupat la campanya d’informació pública més potent fins ara. La campanya a favor de Copenhaguen destaca els seus punts forts de caràcter tècnic (una potent indústria farmacèutica, alt nivell del regulador nacional, bones connexions internacionals) i posa l’èmfasi en la qualitat de vida que ofereix la ciutat als seus residents d’origen estranger. Per reforçar el missatge, ningú millor que la princesa Maria Elisabet, d’origen australià, destacant les bondats del seu país d’acollida.
La capital danesa figura entre les candidatures favorites juntament amb Estocolm i Viena, tot i que hi ha més ofertes (Amsterdam, Dublín, Lilla, algunes de països de l’Est...). El procediment de selecció que van llançar dissabte els líders europeus passa per definir uns criteris com més clars i transparents millor, cosa que permetrà que la baralla sigui, de cara a la galeria, més civilitzada que abans. És evident que definint els criteris de selecció ja s’està apuntant cap a una candidatura o altra, encara que la decisió política es deixi per a després.
Altres ciutats, sobretot Copenhaguen, també posen en marxa la seva maquinària