El 2 de Maig de Simeone
El Madrid va imposar joc i por escènica davant un Atlètic tremolós, acovardit i sense caràcter
Decidme qué se siente. Era el missatge de l’afició del Madrid dedicat als jugadors de l’Atlètic. Al costat, les paraules Milà i Lisboa i el dibuix del trofeu de la Copa d’Europa, amb referència a les finals del 2014 i el 2016, que els blancs van pispar als matalassers. Ja se sap que al Bernabeu no es dediquen a tirar floretes i que, si poden acoquinar el rival abans de començar, millor. Ahir ho van fer, ja que els de Diego Simeone van jugar amb covardia des del principi.
Res de More than a club, el lema amb què el Barça va intentar remuntar contra el Juventus, o de Tots amb l’equip, l’eslògan del dia que els barcelonistes van sotmetre el PSG. Això són frases innocents en vista del que s’estila a Chamartín, on es va arribar a penjar una pancarta d’homenatge al dit que Mourinho va ficar a l’ull a Tito Vilanova. Prefereixen consignes que voregin l’ofensa, perquè l’Atlètic es va sentir molest quan va saber quin contingut mostraria l’afició blanca. Era el 2 de Maig, un de diferent del de fa vuit anys, quan el Barça va assaltar el santuari madridista i va firmar un 2-6 etern. Però ahir el 2 de Maig va ser el de Simeone, amb el seu equip afusellat esportivament i ell impotent a la banda. En un dia tan castís, un dels més madrilenys amb sant Isidre, el Madrid es va abraçar amb eficàcia a aquella frase de Jorge Valdano, la del miedo escénico, perquè l’aixecament atlètic no es va produir. L’única cosa que es va alçar va ser Cristiano davant un contrari molt més mans i tremolós que de costum. L’Atlètic va ser feble on era fort, en el caràcter, la brega i la contundència defensiva. Una calamitat que fa olor de final d’època, la del Cholo al club. Si ja va pensar a marxar després de la final del 2016, ara el dia de tancar la seva època és més a prop.
Aquí no hi va haver minuts de tempteig, ni estudi de l’adversari, ni esperar a veure què passa. El que va passar va ser una allau culminada amb el primer gol. Se li pot discutir gairebé tot, des del joc fins a les formes, però, quan es tracta de rematar, pocs com Cristiano, que ja n’hi va endossar cinc al Bayern i que ahir en va regalar tres més per clamar que vol una altra Pilota d’Or, la cinquena, de manera que empataria amb Messi. El gol que ahir a la nit va suposar l’1-0 podria no haver pujat al marcador si el col·legiat hagués apreciat el fora de joc del portuguès al començament de l’acció. L’anglès Mister Atkinson tampoc no va veure una agressió amb l’avantbraç de Ramos sobre Lucas Hernández. És més fàcil aplicar allò del “Sigan, sigan”, però no hi ha res a dir davant el segon i el tercer gol del set madridista, un líder que suma 400 gols vestit de blanc.
Tots els fantasmes de l’Atlètic,
“Decidme qué se siente”, va dir l’afició blanca a l’Atlètic amb referència a les finals del 2014 i el 2016
que acumulava 15 partits a domicili sense perdre, ballant sobre la gespa. El 10 de maig, data del partit de tornada, se celebra Sant Job, que si es coneix per alguna cosa és per la seva paciència. Malgrat que, més que això, el que necessitarà l’Atlètic serà un miracle i el caràcter que no va tenir ahir. Tota la vida que espera fer fora el Madrid a la Copa d’Europa i guanyar el torneig. Més a prop de ser el primer que repetirà títol des que la Champions es diu així està el conjunt de Zidane, amb el vent a favor. Si vol, fins i tot pot fer rotacions al Calderón per intentar tancar la Lliga.