En nom de la netedat...
Pots agradar a alguns sempre, pots agradar a tothom un temps. Però no pots agradar a tothom sempre
John Lydgate, poeta anglès del XIV
La Federació Europea d’Atletisme (EAA) va recollir la citació de Lydgate. Ho va fer en un informe del mes d’abril passat.
L’informe, de dotze pàgines, també diu: “La trista realitat és que hi ha rècords als llibres a nivell mundial, continental i nacional en què les persones involucrades en el nostre esport, els mitjans i el públic en general no tenen una completa confiança”. L’encerta: l’atletisme europeu té problemes. A les taules hi ha rècords de fa més de trenta anys. Alguns d’inesborrables. I sospitosos.
Els 47s60 de Marita Koch en 400 metres (1985). Els 1m53s28s de Jarmila Kratochvilova en 800 metres (1983). Els 12s21 de Yordanka Donkova en 100 metres tanques (1988). Ulf Timmermann, Jürgen Schultz, Robert Emmiyan...
Paguen justos per pecadors?
L’EAA es planteja deixar de banda les plusmarques anteriors al 2005: crear un nou paquet de rècords, retirant la llista actual “amb la dignitat intacta”. Hi hauria dues taules: una per als rècords oficials i una altra per a les plusmarques prèvies al 2005. “Això no implica res sobre la legitimitat d’una marca o de l’atleta que l’ha fet, només sobre si el rècord és reconegut o no”, diu.
Aquesta última és una lectura política. Perquè a efectes pràctics la mesura suposa l’anul·lació de les marques que encara figuren a les taules.
I aquesta decisió alguns no la porten bé.
Per exemple, Paula Radcliffe, plusmarquista mundial de marató (2h15m25s, del 2003).
Ahir Radcliffe llançava una protesta de cinc punts a les xarxes socials:
–Vaig treballar molt i molt fort per aconseguir els meus rècords, i per a mi sempre seran vàlids. Els organismes tenen el deure de protegir els atletes nets, i aquí els estan fallant. Em sento ferida i entenc que això perjudica la meva reputació i la meva dignitat. És una fórmula covarda d’esborrar alguns rècords sospitosos. No tenen el valor de resoldre cada cas per la via judicial. Confonen l’espectador.
Radcliffe crema els seus últims cartutxos. La proposta encara és al forn. La comissió la va aprovar per unanimitat, però el vistiplau definitiu l’hauria de donar el ple de l’EAA els pròxims dies.
Ted O’Callaghan, president de la comissió responsable de la proposta, va demanar disculpes a Radcliffe:
–Demano disculpes als atletes. No tenim mai la intenció de perjudicar la seva reputació. Per desgràcia, la Paula (Radcliffe) va aconseguir
“Benvinguda la lluita contra el dopatge, però em costa de veure Edwards i Radcliffe fora de les llistes” “Em sento ferida, i entenc que això perjudica la meva reputació i la meva dignitat; és una decisió covarda”
les seves marques en una època daurada, just dos anys abans que la tecnologia fes avenços. Tot i que ho va aconseguir amb una integritat del 100%, ella i Jonathan Edwards (plusmarquista de triple salt, del 1995) són danys col·laterals.
A parer de la comissió, només s’acceptarien els rècords establerts en unes competicions d’alt nivell, per atletes que haguessin passat un nombre determinat de controls antidopatge i amb unes mostres que poguessin ser emmagatzemades i revisades durant deu anys. Hi ha dubtes sobre molts dels rècords previs al 2005. Aquell any la IAAF va començar a emmagatzemar mostres de sang i orina. Aquelles mostres són revisables avui. Les anteriors... –Sé que és una mesura controvertida. Caurien Edwards, Radcliffe, Coe i Kipketer, per dirne uns quants. Jo dono la benvinguda a qualsevol mesura destinada a la lluita contra el dopatge. Però tot això cal analitzar-ho amb profunditat. Ens carregarem tot el patrimoni atlètic? No pots esborrar de les llistes tots els atletes, així com així. També anul·laràs Mike Powell o Hixam el-Guerruj...? –es pregunta Raúl Chapado, president de la Federació Espanyola, davant La Vanguardia.
Els noms de Powell i El-Guerruj no surten en va. L’EAA planeja elevar la proposta davant la Federació Internacional (IAAF). Ho faria els pròxims mesos. Els experts consideren que la IAAF podria aprovar-la al juliol, poc abans dels Mundials de Londres. Sebastian Coe, el seu president, està entossudit a netejar la credibilitat de l’atletisme. Caigui qui caigui. Incloent-hi ell mateix, que conserva el rècord d’Europa dels 1.000 metres (2m12s18, del 1981). Altres segueixen la línia de Radcliffe. Steve Cram conserva els rècords europeus de la milla i els 2.000 metres. Va dir:
–És un exercici de relacions públiques...