“Tot el que sentim té més d’un significat”
Tinc 47 o 48 anys. Vaig néixer a Minnesota (EUA) i visc a Oslo (Noruega), on dirigeixo el meu propi laboratori a la universitat. Casada, un fill. Em considero una artista, perquè el veritable propòsit de la ciència és alimentar l’ànima. La meva forma corp
Amb quina planta s’identifica? Amb l’heura verinosa.
...!
És petita i feble, però arriba fins a llocs que un no s’espera i té una força que no es veu. No és una planta que agradi, no fa flors boniques.
La seva vida ha estat així? Com a dona en el món de la ciència sens dubte que m’he sentit així.
Parli’m de la seva infantesa.
Pertanyo a la cultura escandinava, una mica freda. Tenia companyes d’escola que s’ho explicaven tot i no per això els anava millor. El fet de parlar de les coses no les canvia.
Et dona altres punts de vista.
La meva experiència m’ha ensenyat que és valuós escoltar atentament, pensar i callar, perquè les coses que sentim signifiquen més d’una cosa. Crec que molts acadèmics tenen problemes amb el fet de no poder parar de parlar. Les plantes són silencioses.
Però emeten sons...
És un dels meus primers records: el so de les plantes quan creixen, quan la meva mare i jo cultivàvem l’hort. I les sentia al laboratori del meu pare, el meu lloc favorit del món.
Un fred laboratori? Les plantes creixen cap a la llum i nosaltres creixem cap al nostre destí. No tenia elecció. Quan a classe era l’única noia o l’única professora de la universitat no em vaig qüestionar mai si havia de ser allà, però sí si tots aquells que treballaven només per un sou havien de ser-hi.
Per què estima les plantes?
Comprendre-les és un gran repte. Són éssers tan complexos, amb estratègies de supervivència tan diferents... Per començar viuen amb un altre temps, a un altre ritme. I m’agrada la seva companyia.
Es declara addicta a la feina i bipolar.
Ha tingut mai un d’aquells gossos que volen que els tiris la pilota constantment? Jo soc així, soc feliç treballant.
Quan va descobrir la seva bipolaritat?
Sempre he tingut dificultats, per a mi tot era molt intens, i això era un problema per a la gent que m’envoltava: jo no era com se suposava que havia de ser, hi havia alguna cosa que no anava bé.
...
Vaig aprendre a esquivar el funcionament normal, els horaris, les reunions... La meva normalitat era sentir que la vida era meravellosa i al cap d’un moment una gran tragèdia. És una batalla molt solitària, un treball dur.
Vostè és una de les persones més influents del món segons la revista Time. En la meva vida hi ha hagut dues coses essencials, l’una conèixer el Bill, amic, soci, company de laboratori.
I l’altra?
L’altra acceptar que en les investigacions la majoria de dies són estèrils, una pèrdua de temps, i tot i així has de ser capaç de dir-te: “No vull passar els meus dies d’una altra manera”.
Un sacerdoci.
Has d’estimar el pitjor dels dies al laboratori, perquè els èxits potser no arribin i quan arriben no ho fan en el moment idoni ni per la raó adequada. El món realment és un lloc estrany.
I el Bill li segueix el ritme?
Hem recorregut mig món a la recerca de plantes. Vam recollir molsa a Irlanda: dies i dies, pluges, fred, refredat... Mil mostres que a la duana ens van llençar a les escombraries. Vam haver de tornar a començar.
Quan és positiva, ho és molt.
En aquells boscos també vam treballar la mort. Havia mort el pare del Bill, perdut de cop, com la molsa. Hi deu haver un motiu encara que no puguis entendre’l. El teu cervell va creixent, va aprenent, ja arribarà la comprensió.
Està parlant de fe.
Sí, la ciència té molt a veure amb la fe, la confiança que algun dia entendràs o que la teva feina servirà perquè d’altres entenguin. És bonic sentir-te part d’una cosa més gran que tu. Necessitem donar sentit a les nostres vides.
Com ha pogut sobreviure amb la seva alta sensibilitat en un món tan masculí?
No deixo que em recompensin ni que em castiguin. No he treballat mai buscant les seves lloances ni he necessitat les seves crítiques. Simplement m’he enfilat per ells i més enllà d’ells. I tinc el meu millor amic.
L’entenc.
Sempre he tingut clar que jo gaudeixo més el dia a dia que aquells homes que lluiten perquè el seu nom sigui el primer de la llista o per veure qui fa les classes a Harvard aquell any.
Quines estratègies ha après de les plantes?
Si ets una planta i alguna cosa et disgusta no pots marxar. He après el valor d’estar-se quiet. Si tens un problema que no pots resoldre o un sentiment que no comprens, quedar-te quieta t’aporta una cosa diferent que anar d’un costat a l’altre. És el que abans feia jo: fugir.
Una llavor sap esperar.
Una llavor de cirera pot esperar cent anys fins a decidir-se a saltar a l’exterior.
Alguns cactus moren per renéixer.
Sí, fins i tot estar mort significa una cosa diferent per a una planta. Algunes poden morir durant una estona i esperar fins que les coses millorin. Hi ha arbres que deixen morir una part d’ells per renéixer en una altra direcció.
Això és saviesa.
Com més gran em faig, més m’adono que cada cosa té més d’un significat. I molts que ni tan sols imaginem.